Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico

1 Resposta

(Barcelona, 1773 – després 1777)

Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N’aparegueren 62 números (fins al 30 setembre 1774).

Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel.

Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d’E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.

Sardana, La

1 Resposta

(Catalunya, 1892 – 1936)

Títol de diversos periòdics dedicats al foment de la sardana.

El primer, però, editat l’any 1892 a Barcelona, fou un setmanari de sàtira política de caire republicà i anticlerical, del qual van sortir 19 números.

L’any 1921 començà una nova “La Sardana” a Barcelona com a portaveu del Foment de la Sardana, i que, amb periodicitat quinzenal, arribà fins al 1936.

A Palafrugell (1893), Palamós (1894), l’Escala (1900) i Manresa (1916) foren publicades revistes de caire literari i cultural amb aquest mateix títol.

Rodamón

2 Respostes

(Barcelona, 3 març 1978 – setembre 1989)

Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. Publicà un total de 261 números.

De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual.

Es dirigia a nois i noies en edat d’escolarització.

Revista Social, La -1872/85-

Deixa un comentari

(Barcelona, agost 1872 – novembre 1885)

Setmanari obrer en castellà. Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes.

Fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’estat espanyol (1874).

S’edità fins al principi de 1881, en que es traslladà el setmanari a Madrid. Tornà a Barcelona (Sants) el gener de 1885.

Revista Popular

6 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1871 – juny 1928)

Publicació setmanal en castellà. Dirigida per Fèlix Sardà i Salvany.

Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades.

Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós.

Revista Nova

6 Respostes

(Barcelona, 11 abril 1914 – 31 desembre 1916)

Setmanari d’art, fundat per Santiago Segura.

Notable per les col·laboracions de Xavier Nogués, Feliu Elias Apa i Ramon Raventós.

Cessà d’aparèixer el mateix any 1914. Reaparegué (maig 1916) amb un to més popular.

En total va publicar 46 números.

Revista Catalana -Barcelona, 1909-

2 Respostes

(Barcelona, 1909)

Publicació setmanal. Editada per B. Baixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet.

De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní col·laboradors destacats.

No aconseguí de mantenir-se, però, i desaparegué el mateix any.

Revista -1952/65-

2 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1952 – vers 1965)

Setmanari d’actualitats, arts i lletres editat en castellà. Creat per Albert Puig Palau, representà un intent de liberalització polític i d’entesa cultural.

Hi col·laboraren, entre d’altres, els intel·lectuals espanyols Gregorio Marañón, José Ortega y Gasset, “Azorín”, José L. Aranguren, i els catalans Carles Riba, Rossend Llates, Rafael Benet, Joaquim de Camps i Arboix, Joan Amades, etc.

Organitzà una exposició retrospectiva del grup dels Quatre Gats i ajudà a la projecció de les idees europeistes.

L’any 1960 canvià el títol per “Revista Granvia” i l’any 1962 passà a dir-se “Revista Europa“, desaparegué definitivament uns anys després.

Rebeldía, La

(Barcelona, 1 setembre 1906 – 1911)

Setmanari en castellà, subtitulat inicialment “periòdic republicà d’Unió Republicana”.

Fundat per Joan G. Balaguera -que en fou el primer director-, i d’altres.

Fou l’òrgan de l’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes (els Jóvenes Bárbaros).

Rambla, La (1930-39)

(Barcelona, 10 febrer 1930 – 24 gener 1939)

Setmanari catalanista i esportiu. Sortí com a substitució de “La Nau dels Esports”.

Les informacions polítiques provocaren suspensions i penyores, que menaren a la transformació, durant uns mesos, en “La Rambla de Catalunya”, títol que tornà a emprar el 1935.

El setmanari fou transformat en diari del vespre el 9 de gener de 1936.

Dirigit al començament per Joaquim Ventalló, durant la guerra civil esdevingué l’òrgan del PSUC i de la seva secció de joventuts.

Continuà editant-se fins quasi al final de la guerra.