(Osona / Ripollès)
Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).
És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.
Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.
Despoblat, situat al cim de la serra del Mor (contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, 601 m alt), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977. La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú.
(Montsià)
Alineació muntanyosa al sud del delta de l’Ebre, s’estén paral·lela a la costa des d’Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d’Irta i Talaies d’Alcalà.
La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l’erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics.
Pel sector occidental limita amb la foia d’Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d’alt màxima).
Sobrepassa els 600 m d’alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona).
La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc.
(Osona / Selva / Vallès Oriental)
Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.
La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.
El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.
El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.
El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.
Enllaç: Parc Natural del Montseny
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Serra del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu.
Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l’estany de Gento.
Assoleix els 2.881 m d’altitud.
Serra interior del Prepirineu, prolongació ponentina del Cadí. Culmina al pic de Serreines (1.647 m alt).
És un dels contraforts muntanyencs de la comarca, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa (sud) i de Tost (nord).
(Noguera / Pallars Jussà)
Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d’Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l’est de la conca de Tremp de la conca de Meià.
Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta.
Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l’alineació del Montsec.
Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d’Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar.
Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d’Àger.
El coll d’Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l’altitud més elevada del Montsec.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s’estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s’inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d’Àger i la conca de Meià.
Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a la serra d’Estall, el central, al Montsec d’Ares, i l’oriental, al Montsec de Rúbies.
Als vessants septentrionals s’obre la depressió mitjana, mentre que el flanc meridional, cap al qual va descendint gradualment, presenta una cinglera, tallada per una gran falla, que es resol en un penya-segat de gairebé 1.000 m sobre el sinclinal d’Àger, i que es descompon en dos graons a conseqüència de la intercalació margosa del cretaci superior i origina un replà on s’han instal·lat alguns llogarrets i conreus. Aquest sinclinal la separa de les serres exteriors, que continuen amb una faixa muntanyosa de 15 km d’ample fins a arribar a la depressió central.
És un anticlinal complex, constituït per calcàries mesozoiques i format per redreçament de les capes secundàries (plegament d’estil pirinenc); desapareix davall de les capes horitzontals de conglomerats terciaris, amb més suavitat cap a l’occident.
És l’alineació més important de les serres exteriors prepirinenques, i la seva altitud oscil·la entre els 1.000 i els 1.600 m. Al seu peu (al sud) hi ha jaciments carbonífers i calcàries litogràfiques.
(Maresme / Vallès Oriental)
Massís muntanyós de la Serralada Litoral (Montnegre de Ponent, 757 m alt) entre la Tordera i el coll Sacreu. S’estén per part de les dues comarques.
Els vessants septentrionals limiten amb la Depressió Prelitoral, i amb la de la Selva pels contraforts orientals; amb la del Vallès per la part occidental. Té els cims més elevats (759 m alt) de la serralada de Marina.
Hi ha importants masses forestals, amb vegetació de tipus mediterrani: pi pinyoner al nivell baix, i a partir dels 400 m apareixen alzines sureres i roures.
La descomposició dels terrenys granítics afavoreix els conreus, establerts als replans corresponents als nivells d’erosió.
El 1989 es creà el Parc del Montnegre i el Corredor, espai d’interès natural gestionat per la Diputació de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 