Arxiu d'etiquetes: serres

Picancel, serra de

(Cercs / la Quar / Vilada, Berguedà)

Relleu pre-pirinenc, entre els tres municipis, amb predomini de materials neoxoics (de la Depressió Central) damunt els mesozoics típics dels Pre-pirineus.

S’inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossons, amb la serra de la Cubil. Paral·lelament les canals de Sant Miquel són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol.

La serra de Torrentfred, d’orientació sud-nord, enllaça amb el Picancel estricte, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda, on neix la riera de la Portella.

Picamill, serra de

(la Nou / Vilada, Berguedà)

Alineació orogràfica del Pre-pirineu, entre els dos municipis.

El collet de Picamill (1.370 m alt) no és emprat per les comunicacions perquè és gairebé tan alt com el Picamill (1.407 m), que perd alçada cap al sud.

Separa les conques del torrent de la Nou i el de la Font del Sofre.

Peranera

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro.

La serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.

L’església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.

Peracalç

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble, dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.

És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’oest, i la del Boumort, a l’est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats.

L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

Peguera, rasos de

(Berguedà)

Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d’Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d’altitud.

La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l’explotació dels boscos de propietat col·lectiva.

Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d’una estació d’esports d’hivern.

Pedritxes, serra de les

(Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental)

Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s’estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes.

Pàndols, serra de

(Terra Alta)

Alineació orogràfica del Sistema Mediterrani, que s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est.

Limita, pel sud, amb el riu Canaleta, afluent de la dreta de l’Ebre, i pel nord amb la serra de Cavalls.

Aconsegueix una altura de 709 m al puig Cavaller.

Òdena, conca d’

(Anoia)

Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d’aquesta zona i limitada per relleus monoclinals.

La conca és el resultat de l’erosió de l’alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d’un fenomen d’erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s’ha dilatat després gràcies a l’existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables.

Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s’anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte.

Aquestes serres ultrapassen els 500 m d’altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d’altitud.

Obac, serra de l’

(Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages)

Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix.

Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis.

Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves.

El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt – serra de l’Obac.

Mussara, serra de la -Alt Camp/Baix Camp-

(Alt Camp / Baix Camp)

Alineació de la Serralada Pre-litoral, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al nord, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, i, al sud-est, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).

La plataforma estricta, paral·lela als Motllats i al sud d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge, que culmina a 1 055 m alt, al pic de la Mussara.

La vegetació, relativament humida (botjars, alzines i roures), és afavorida per les boires persistents “de mar” i “de riu” (l’Ebre).