Serra (933 m alt), dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al sud-oest d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit.
(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà)
Caseria, al vessant meridional de la serra de la Cava, aïllada entre els corredors pre-bètics de l’oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d’una alineació, que culmina a 1.053 m d’alt, continuació de la serra de l’Argallet.
Petita alineació (342 m alt), limitada a l’oest pel riu de Bunyol; forma part de l’estructura de la foia de Bunyol.
Serra que limita per l’est el municipi. Es caracteritza pel relleu poc enèrgic (altituds fins a 700 m) isolat entre superfícies d’erosió.
Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó.
Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l’Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada pel riu Segarra, que limita la serra a l’est.
S’estén entre la Serra d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1.000 i 500 m.
Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió.
(Alcoià)
Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d’una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla).
Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d’Alcoi (1.352 m); a l’oest, les serres de les Fontanelles i de l’Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l’est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la foia de Xixona, ja dins l’Alacantí.
La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d’Ibi i les nines d’Onil.
Les activitats comercials graviten sobre l’àrea comercial d’Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d’Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n’és la ciutat més gran i industrial.
(Múrcia)
Contrada del nord-est de la província, limítrofa amb les valls del Vinalopó; de parla catalana. Té uns 300 km2 i uns 2.000 hab.
Forma part de la depressió del Pinós, tancada al nord-oest per la serra del Carxe (1.371 m alt), que enllaça amb altres serres prebètiques de direcció nord-est, fins a les muntanyes d’Alcoi.
El clima, àrid, origina, damunt un rocam calcari, una garriga degradada.
Al segle XVIII s’hi adreçà un corrent valencià, de la foia de Castalla, que colonitzà aquests ermassos plantant-hi vinya.
Serra, que correspon a la serralada Pre-bètica valenciana que es prolonga fins al cap de la Nau, i és una de les més altes de l’Alacantí (1.239 m alt). Constituïda per materials calcaris, presenta una morfologia càrstica en alguns sectors.
Predomina el bosc de pins i alzines carrasques, i en els llocs més secs, la garriga.
El coll de la Carrasqueta comunica les dues comarques.
Serra (994 m alt) de la regió muntanyosa del terme, a l’est del coll de Rates. És coberta, en part, de pinedes.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura pre-bètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud.
Separa la vall de Pop (Marina Alta) de la de Tàrbena (Marina Baixa), capçalera del riu d’Algar.
Serra de la regió muntanyosa del municipi (1.352 m alt), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop. A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats (la Serrella) que limiten la foia d’Alcoi.
El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla (vall d’Ibi). El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi.
Dades dels Països Catalans 