Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
(Ports)
Serra dels ports de Morella, que separa les valls del riu de Bordó de les de les rambles de Cantavella i de Sellumbres.
Limita el País Valencià amb Aragó, i culmina a la mola de la Todolella (1.142 m alt).
(Comtat / Marina Alta)
Veure> serra d’Alfaro (alineació muntanyosa).
(Gandia / Palma de Gandia, Safor)
(o Creu del Mestre Pau) Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera, al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.
Alineació (2.865 m alt) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de la serra de Campcardós (Alta Cerdanya).
(o de Pina) Alineació muntanyosa, que és una continuació vers l’oest de la serra d’Espadà, formada per anticlinals triàsics que separen les conques dels rius Millars i Palància.
La cobreixen pinedes i carrascars i extenses garrigues, aprofitades per la ramaderia; la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població.
L’altitud màxima s’assoleix als 1.405 m.
(Culla / la Torre d’en Besora, Alt Maestrat)
(o d’Espareguera) Alineació muntanyosa (1.082 m alt), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
Estès entre el coll d’Esparreguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes.
Alineació muntanyosa (3.332 m alt), al sud del pic de Pocets, que separa les valls de Benasc i de Gistau.
(Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa)
Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s’estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d’Espina i enllaça amb la d’Almenara, la qual arriba al mar.
S’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d’ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita.
La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls.
L’any 1998 el govern valencià declarà el Parc Natural de la Serra d’Espadà.
L’any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d’Espadà.
Enllaç web: Parc Natural Serra d’Espadà
(Aín / l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Contrafort (717 m alt) nord-oriental de la serra d’Espadà, que separa les valls d’Artana i de Veo.
Dades dels Països Catalans 