(o Eixortà) Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’En Sarrià i empalma la Serrella, a l’oest, amb la serra d’Almèdia, a l’est.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).
Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l’església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del segle XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser.
A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del segle XVII. Formava municipi independent fins el 1976.
(Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Sector de la serra de l’Albureca, entre els dos municipis.
Alineació muntanyosa, de direcció nord-est – sud-oest, continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al sud, de la vall de Bixquert, al nord.
(Ansinyà / Centernac, Fenolleda)
Elevació muntanyosa (583 m alt), a l’esquerra de l’Aglí, termenal dels dos municipis.
(Agost / Alacant, Alacantí / Tibi, Alcoià)
Contrafort (905 m alt) meridional del Maigmó, entre els tres municipis, dins la foia de Castalla, és continuada vers el sud per la serra del Castellar.
Grup de cortals (1.555 m alt) de la parròquia, a ponent del poble, al vessant oriental del coll de Veixalís, que s’obre entre la serra d’Encamp i el pic de Padern i comunica la Massana i Encamp.
(ort trad: Ballabriga) Poble (1.160 m alt), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d’Ovarra), dominant la vall d’Isàvena, damunt l’antic monestir d’Ovarra.
És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseria i antic lloc, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzadella, a la capçalera de la vall d’Àngel, oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs.
Drenada per la rambla de la Vall d’Àngel, afluent, per la dreta, del riu Segarra, dins el terme de les Coves de Vinromà.
Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà.
Dades dels Països Catalans 