Antic lloc, prop del qual es formà el Villar de Benaduf, l’actual vila del Villar.
Benaduf
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Serrans
Bellida, la
(Andilla, Serrans / Sacanyet, Alt Palància)
Cim (1.510 m alt) de la serra d’Andilla, situat entre els dos municipis.
Llosa del Bisbe (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 12,17 km2, 350 m alt, 510 hab (2014)
(o de l’Arquebisbe, o de Xulella; cast: Losa del Obispo) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria, al sud-oest del municipi del Villar. Una quarta part del terme no és conreada (brolla i pastures de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví).
La major part de les terres conreades són de secà: vinya, oliveres, garrofers, ametllers i cereals. Ramaderia ovina. Cooperativa agrícola (vi i oli). Jaciments d’argila i caolí. Àrea comercial de Llíria. La població ha minvat de manera continua des de mitjan segle XIX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.
La vila és a la plana; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià. Hi ha banda de música.
Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València.
Iessa, la (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 84,68 km2, 1.039 m alt, 259 hab (2014)
(cast. La Yesa) Situat al peu de la serra de Javalambre, al límit amb l’Aragó, en l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat pels torrents afluents del Tòixer. Boscos i pastures.
Els conreus, amb predomini del secà (conreus de cereals -blat i ordi- i vinya) i amb molt poc regadiu (hortalisses i blat), hi ocupen només el sector més pla. Té una certa importància el bestiar de llana. Àrea comercial de València. El descens de la població ha estat constant, sobretot a partir del 1960, en que ha perdut més de la meitat dels habitants.
La vila és d’origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, destruïda pels carlins (1840) i reconstruïda posteriorment.
El terme comprèn, a més, la caseria de La Cuevarruz Alta.
Figueroles de Domenyo (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 18,8 km2, 725 m alt, 504 hab (2014)
(cast: Higueruelas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al vessant meridional de las Peñas de Dios i drenat per les rambles del Villar i de Salcedo. En un dels terrenys més accidentats de la comarca, amb altures que assoleixen els 1.000 m, on hi ha pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals, llegums i arbres fruiters), complementada per la indústria del moble i de l’extracció de caolí, la ramaderia (ovina i cabrum); cal destacar l’apicultura. És lloc d’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Bàrbara (ampliada el 1910). El seu origen sembla remuntar-se al segle XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852.
Domenyo (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 68,5 km2, 250 m alt, 698 hab (2014)
(cast: Domeño) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’aiguabarreig del riu de Xelva i el Túria, el qual travessa el terme d’oest a est, i que en aquest sector passa profundament engorjat. El territori és molt muntanyós i en gran part improductiu, amb abundància de pinedes, pasturatges i erms.
Els conreus són bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya i garrofers). Ramaderia de bestiar de llana. Àrea comercial de València. El municipi va perdre bona part de la seva població, que es va traslladar a Marines (Camp de Túria), en ésser parcialment negat pel pantà de Loriguilla.
El poble és a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, en un coster dominat pel castell de Domenyo, probablement d’origen romà; l’església parroquial és dedicada a Santa Caterina. Són cèlebres les danses locals, dites danses de Domenyo.
Baldovar -Serrans-
(o Valdovar) Llogaret, és el nucli més important del municipi.
L’església de Sant Roc, barroca, és del segle XVII.
Calles (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 64,5 km2, 351 m alt, 417 hab (2014)
Situat entre el Túria i el seu afluent, el Xelva, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat; hi abunden els pasturatges, els boscos de pins i sureda i la brolla i l’espartar.
Els conreus, limitats per les característiques del territori, són dominats pel secà, amb conreus de blat, vinya, garrofers i olivera. La ramaderia ovina completa l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de València.
El poble és a la dreta del riu de Xelva; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1673.
El terme comprèn les caseries de Las Alcotas, Mas del Pinar i Mas de Cervera, que formen tres petits enclavaments dins el terme veí de Xelva.
Bugarra (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,3 km2, 165 m alt, 756 hab (2014)
A la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria. El terreny, accidentat pels contraforts de la serra de Xiva, és ocupat en tres cinquenes parts del territori per la vegetació natural (pasturatges).
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, dedicat especialment a la vinya (que produeix vi de bona qualitat), oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), aprofita l’aigua del Túria a través de diverses sèquies. Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris. La ramaderia (bestiar oví i cabrum) i dues mines de caolí, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població tendeix a disminuir de manera lenta però constant.
El poble es troba a l’esquerra del Túria; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del final del segle XVII.
Benaixeve (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,8 km2, 715 m alt, 212 hab (2014)
(cast: Benagéber) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vora del pantà de Benaixeve, al curs mitjà del Túria. El terme, accidentat pels contraforts de les serra d’Utiel, és muntanyós, i és ocupat per una important vegetació natural: boscos de pins (que són explotats econòmicament).
La ramaderia (bestiar oví, que aprofita les pastures naturals) i l’agricultura, bàsicament de secà (cereals) malgrat la construcció del pantà, dominen la vida econòmica del municipi. La població minvà bruscament a partir del 1953, un cop enllestides les obres hidràuliques.
Aquestes, d’altra banda, van negar el poble primitiu i la capitalitat municipal va ser traslladada al llogaret de Nieva (on hi ha l’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII), i una part de la població es dispersà per tres nou nuclis creats als municipis de Montcada de l’Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. L’església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà.
El terme municipal comprèn també els llogarets de Cortes i de Vilanova.
Dades dels Països Catalans 