Arxiu d'etiquetes: Serrans

Benaixeve (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,8 km2, 715 m alt, 212 hab (2014)

(cast: Benagéber) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vora del pantà de Benaixeve, al curs mitjà del Túria. El terme, accidentat pels contraforts de les serra d’Utiel, és muntanyós, i és ocupat per una important vegetació natural: boscos de pins (que són explotats econòmicament).

La ramaderia (bestiar oví, que aprofita les pastures naturals) i l’agricultura, bàsicament de secà (cereals) malgrat la construcció del pantà, dominen la vida econòmica del municipi. La població minvà bruscament a partir del 1953, un cop enllestides les obres hidràuliques.

Aquestes, d’altra banda, van negar el poble primitiu i la capitalitat municipal va ser traslladada al llogaret de Nieva (on hi ha l’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII), i una part de la població es dispersà per tres nou nuclis creats als municipis de Montcada de l’Horta (Sant Isidre de Benaixeve), Paterna (Sant Antoni de Benaixeve) i la Pobla de Vallbona. L’església parroquial de Santa Maria ha estat edificada de nou prop del pantà.

El terme municipal comprèn també els llogarets de Cortes i de Vilanova.

Azagra *

(Toixa, Serrans)

Nom castellà del despoblat d’Assagra.

Assagra

(Toixa, Serrans)

Despoblat, situat a la dreta del Túria.

Artaix

(Andilla, Serrans)

(cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d’Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.

Arquela

(Alpont, Serrans)

Llogaret, es troba a la dreta de la rambla d’Arquela (capçalera del riu de Xelva), aigua avall d’Alpont.

Ares dels Olms (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra d’El Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Aras de Alpuente *

(Serrans)

Antic nom en castellà de la vila d’Ares dels Olms.

Andilla (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 142,8 km2, 894 m alt, 364 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat per la serra d’Andilla, al límit amb l’Aragó,

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, vinya i oliveres), que tanmateix no ha impedit una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de València.

A la vila, que conserva les ruïnes d’un arc de la porta d’entrada, destaca l’església parroquial, del segle XV, amb façana renaixentista.

Dins el terme es troben els pobles i llogarets d’Artaix, Oset i la Pobleta d’Andilla, el nucli més important del municipi.

Alpuente *

(Serrans)

Nom castellà de la vila i municipi d’Alpont.

Alpont, taifa d’

(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)

Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.

Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.