Nom castellà del despoblat d’Assagra.
Despoblat, situat a la dreta del Túria.
(cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d’Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.
Llogaret, es troba a la dreta de la rambla d’Arquela (capçalera del riu de Xelva), aigua avall d’Alpont.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)
(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra d’El Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.
La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.
A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.
Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.
(Serrans)
Antic nom en castellà de la vila d’Ares dels Olms.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 142,8 km2, 894 m alt, 364 hab (2014)
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat per la serra d’Andilla, al límit amb l’Aragó,
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, vinya i oliveres), que tanmateix no ha impedit una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de València.
A la vila, que conserva les ruïnes d’un arc de la porta d’entrada, destaca l’església parroquial, del segle XV, amb façana renaixentista.
Dins el terme es troben els pobles i llogarets d’Artaix, Oset i la Pobleta d’Andilla, el nucli més important del municipi.
(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)
Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.
Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014)
(cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l’Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins.
L’activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l’agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l’aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del segle XX.
La vila, situada al peu de l’antic castell d’Alpont, va ser durant l’època islàmica centre d’un petit regne de taifa i, a finals de l’Edat Mitjana, gaudí d’una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Ramon Cabrera.
El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets.
Dades dels Països Catalans 