Llogaret, situat a 4 km damunt la vila, a mig camí de Titaigües.
La seva església de Santa Bàrbara, del segle XIV, fou reconstruïda el 1703.
Campo de Arriba
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Serrans
Campo de Abajo
Llogaret, a 4 km al sud de la vila.
Toixa (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 121,92 km2, 603 m alt, 1.158 hab (2015)
(cast: Tuéjar) Situat a la vall mitjana del Túria, que el travessa de nord a sud, i drenat també pel riu Xelva o riu de Toixa, tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls; a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel. El territori és força muntanyós i el 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins, de propietat comunal, i matollars.
S’hi conreen, de secà, ametllers, vinya, cereals i oliveres; al regadiu, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro. Ramaderia ovina. Indústria derivada de l’agricultura; cooperativa vinícola. Població en descens.
La vila és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’extrem oriental del terme; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.
El municipi comprèn, a més, la caseria de la Olmedilla i el despoblat d’Assagra.
Titaigües (Serrans)
Municipi del Serrans (País Valencià): 63,21 km2, 720 m alt, 473 hab (2015)
(cast: Titaguas) Situat a la serra de Javalambre i als darrers contraforts meridionals de la del Sabinar, a la zona de parla castellana del País Valencià, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat, pel sector occidental de la comarca. Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars.
Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i l’olivera; al regadiu, molt reduït, s’hi conreen sobretot hortalisses. Ramaderia. Indústries derivades de l’agricultura; cooperativa vinícola.
La vila és al peu d’un turó, a la dreta de la carretera de València a Ademús; l’església parroquial és obra del segle XVI.
Sot de Xera (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015)
(cast: Sot de Chera) Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes.
L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d’estiueig. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic; de l’església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840.
Pedralba (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 58,84 km2, 120 m alt, 2.932 hab (2014)
Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria, a l’oest de Llíria, a la vall del Túria, el terme s’estén a banda i banda del riu.
La principal riquesa és l’agricultura; s’hi conreen més de tres quartes parts del territori. Els conreus bàsics són la vinya i els tarongers, aquests últims a les terrasses de la vora del riu, riques terres de regadiu; també hi ha conreus d’horta (cebes), cereals i oliveres. Cooperativa vinícola. La ramaderia és molt secundària. Petita indústria tèxtil. Àrea comercial de València.
La vila, que rebé el títol de ciutat el 1927, és a l’esquerra del Túria. Església parroquial de Santa Maria, barroca (segles XVII-XVIII). Fou centre de la baronia de Pedralba, se’n conserva el palau senyorial.
Bercuta
Caseriu, situat a l’esquerra i sobre el congost del Túria, a 8 km al sud de la vila.
Berandia
Llogaret, al nord de la vila, a la dreta de la rambla d’Arquela.
Benaixeve, pantà de
Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s’acabà el 1953.
Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals.
Els seus objectius principals són els d’ampliar els regadius de l’Horta, proveir d’aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s’esdevingueren aigües avall.
Dades dels Països Catalans 