(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis.
Els edificis són dels segles XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis.
Els edificis són dels segles XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Despoblat de l’antic terme de Serra de la Calderona.
Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del segle XVII. En resta una torre en ruïnes.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Massís i cim (798 m alt) de la serra de la Calderona, al nord-oest del poble.
(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)
Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.
És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.
(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)
Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.
El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.
El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.
Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.
Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.