(Horta)
Sèquia de la comarca, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo; acaba el seu recorregut prop de l’Albufera. Rega 5.500 ha d’arrossars.
La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls.
(Safor)
Canal de regatge derivat de la sèquia reial d’Alcoi, a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la sèquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’En Carrós, Bellreguard, Rafelcofer, l’Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera.
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
Canal principal de regadiu de la comarca, que pren l’aigua del Palància a l’assut de l’Algar (on desemboca actualment, a través d’un sifó, una conducció d’aigua provinent de Sot de Ferrer, per tal d’assegurar el cabal) i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella, on el travessa pel vell aqüeducte dels Arcs.
En arribar a la riba dreta es deriven les sèquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa. Prop d’en Petrés se’n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó. La sèquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet d’En Berenguer, després d’un recorregut de 25 km.
Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes.
(o Mont-real) Antic poble (260 m alt), a l’altiplà de la Sardera (sector de l’esquerra del Cinca, al límit amb el Segrià), vora el canal d’Aragó i Catalunya, del qual pren l’aigua la sèquia de Mont-ral.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Partida, al sud-est de la vila, regada per la sèquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la sèquia de la Torre.
Partida, a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Canet d’en Berenguer. És regada per la sèquia de Montíver, fillola de la sèquia major de Morvedre.
Hi ha restes d’una vil·la romana.
Sèquia (1238) que deriva del Túria, la principal de totes les que es deriven d’aquest riu, tant pel seu cabal (té 46 files, és a dir la meitat del total de les altres), com per l’extensió regada a l’Horta de València. Té aproximadament 19 km de longitud.
Al seu curs es distingeix la part alta i la baixa, separades pel barranc de Carraixet, corresponent al sector dels Deserts de Dalt (que comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort i Montcada de l’Horta) i al grup dels Deserts d’Avall, integrat pels de Vinalesa, Foios, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera, Meliana, Albalat dels Sorells, Albuixec, Massalfassar, Massamagrell, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol, Museros, el Puig de Santa Maria i Puçol.
Hi ha una comunitat de regants independent del Tribunal de les Aigües.
(o les Molines) Veïnat situat entre Montlluís i el riu de Jardó.
Vora el canal dels Molins, que deriva l’aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l’any 1686.
(Llitera)
Canal de regadiu de la comarca, derivat del d’Aragó i Catalunya, que pren l’aigua a l’oest de Tamarit, passa prop del Gaió i del Torricó i desguassa a la clamor d’Almacelles.
Dades dels Països Catalans 