Arxiu d'etiquetes: sèquies

Torre d’en Lloris, la

1 Resposta

(Xàtiva, Costera)

(o Torre de Lloris)  Poble, al nord del terme, al límit amb el de l’Ènova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta. Les seves terres són regades amb la sèquia de la Torre d’en Lloris.

El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia (Santa Maria), amb Miralbó com a annex. L’església parroquial és dedicada actualment al Roser.

Antic lloc de moriscs (42 focs el 1609), en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar. Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857.

Tormos, sèquia de

2 Respostes

(València, Horta)

Sèquia que pren l’aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es reguen les terres de l’Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria.

S’estén al llarg d’11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Setenes, les -Costera-

1 Resposta

(Canals, Costera)

Zona de regadiu, a l’antiga horta Major, a l’oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.

Sequial, el

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa)

Antiga vall de desguàs, que, a les acaballes del segle XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la sèquia Major obtingudes per la universitat de Sueca per privilegi d’Alfons IV el Magnànim del 1457.

Septí, sèquia del

Deixa un comentari

(Camp de Morvedre)

Sèquia de la comarca, que s’alimenta de la font de Quart, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega els termes municipals de Benifairó de les Valls i de Quart de les Valls.

Sant Vicent de Llíria

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria)

(o el Pou de Sant Vicent)  Santuari, 3 km al nord de la ciutat. És un centre de pelegrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada.

La sèquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida del terme.

Sant Jordi, cala de -Menorca-

1 Resposta

(Maó, Menorca)

(o cala Vinyassa)  Cala del port de Maó, entre els promontoris des Llatzeret i de la Mola.

El 1900 fou construït el canal de Sant Jordi, entre es Llatzeret (que esdevingué una illa) i la costa septentrional del port.

Salvadany, sèquia de

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Sèquia de drenatge, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.

Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya.

Saidí, canal de

1 Resposta

(Baix Cinca)

Canal derivat del d’Aragó i Catalunya que s’estén paral·lelament al riu Cinca.

Neix en terres aragoneses i vessa les aigües a la riera de la Clamor, afluent del Cinca, té un cabal de 15 m3/segon i una longitud de 48 km, però comptant les sèquies que se’n deriven l’extensió és de 139 km.

És utilitzat per al regatge d’unes 30.000 ha. En el terme del Baix Cinca es produeixen cereals (blat, ordi, moresc, arròs) i alfals.

Rovella, sèquia de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Sèquia del Túria. La darrera, aigües avall, de les set sèquies de la dreta del riu, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València. El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades; darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet.

Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal; comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo. La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha. Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat.

A l’edat mitjana aquesta sèquia fou el canal industrial més important del Regne de València. Les investigacions arqueològiques de Nicolau Primitiu Gómez han demostrat el seu origen islàmic.

Inicialment fou anomenada sèquia de Russafa, poble les terres del qual regava, però ja el 1344 apareix amb el nom de Na Rovella, probablement a causa del molí de Rovella, intramurs (en aquest molí hi hagué des del 1520 fins al 1764 una important impremta). Servia els obradors de tintorers, estorers i blanquers, així com els de teixidors i paraires. Era important també la seva funció de neteja de les clavegueres de la ciutat.