Arxiu d'etiquetes: Segrià

Sant Gili -Lleida-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Antiga parròquia de la ciutat.

Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.

El raval fou poblat al començament del segle XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l’església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida.

El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d’horts de Sant Gili.

Sant Formatge, roques de

2 Respostes

(Seròs, Segrià)

Partida del terme on s’hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels segles IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938).

Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar.

De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC).

Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig.

Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.

Sant Benet de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.

Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.

Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.

Samalcoreig *

Deixa un comentari

(Segrià)

Veure> Massalcoreig (municipi).

Rufea

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a la dreta del Segre, al sud de la ciutat. És dividida entre Rufea Sobirana (on es troba el santuari de Butsènit) i Rufea Jussana (a les terrasses més baixes).

Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles; a la fi del segle XII s’havia format ja, al cim d’un turó (a l’indret de l’actual torre d’en Roig), un nucli (amb carta de poblament del 1199), que passà el 1208 al monestir de Poblet.

Al segle XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors.

Romeu, el -Lleida-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu.

La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu— i Major era anomenada el Peu del Romeu, que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan segle XIV esdevingué una plaça.

Rialla, La -revistes-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Nom de diverses publicacions humorístiques.

A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.

A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.

A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.

A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.

Revista d’Arqueologia de Ponent

Deixa un comentari

(Lleida, 1991 – )

(RAP) Revista plurilingüe, especialitzada en arqueologia. De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l’ajuntament de la ciutat.

L’àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàl·lia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes.

També s’hi inclouen treballs de caràcter teòrico-metodològic i una secció de debat sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la recerca.

Enllaç web: Revista d’Arqueologia de Ponent

Remolins -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Antic terme, conegut també amb el nom de Vilanova de Remolins, a la dreta del Segre, per on passà la sèquia de Remolins (o de Soses), que pren l’aigua dins el terme de Lleida i rega els municipis d’Alcarràs, Torres de Segre i Soses.

La jurisdicció era del capítol de Lleida.

El 1714 era ja despoblat.

Ratera -Segrià-

(Alguaire, Segrià)

Despoblat, al nord-est del terme, prop de la Noguera Ribagorçana, riu del qual deriva la sèquia de Ratera, que pren l’aigua dins el terme d’Almenar i rega aquest municipi, el d’Alguaire i el de la Portella, on desguassa.