Barri de la ciutat, sorgit modernament per l’expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.
Secà de Sant Pere, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Segrià
Secà, vall del
(Segrià)
Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d’Utxesa), abans d’arribar al seu col·lector natural.
Sardera, la
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
Santa Maria de l’Horta
(Lleida, Segrià)
Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.
Santa Maria de Gardeny
(Lleida, Segrià)
Barri perifèric de la ciutat, situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt), on s’aixecava l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial -iniciat vers el 1951- i un grup de cases prefabricades destinades a les famílies desallotjades del Canyeret, que han estat progressivament substituïdes per blocs d’habitatges.
Santa Maria d’Almenar
(Almenar, Segrià)
Antic terme despoblat, centrat per l’antiga torre de Santa Maria.
La sèquia de Santa Maria d’Almenar deriva del canal de Pinyana i rega les terres del municipi properes a la Noguera Ribagorçana.
Sant Salvador, raval de -Lleida-
(Lleida, Segrià)
(o Vilanova del Bisbe) Barri, continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any.
Sant Llorenç de Lleida
(Lleida, Segrià)
Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis.
Obra romànica tardana (segle XIII), fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i gòtica és l’austera torre del campanar.
Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.
Sant Joan de Segrià
(Lleida, Segrià)
Antic raval d’origen àrab situat al nord i a dos quilòmetres de la ciutat, camí d’Albesa, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic (1149), i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera (Alguaire), Vilanova de Segrià, Raïmat i Sant Salvador.
Els hospitalers, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant’Angelo, nebot del papa Celestí III. Els hospitalers acabaren vencent, però la parròquia persistí.
El 1282 és esmentada encara l’església de Sant Joan del Segrià; el 1382 consta igualment la pabordia del Segrià adscrita a la catedral de Lleida. En canvi, ja no consta en els censos del 1429.
El raval desaparegué a conseqüència del despoblament ocasionat pel cicle pestífer del 1348 al 1380. L’església esdevingué una casa de camp.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 en aquest indret ha estat creat un suburbi d’immigrants del sud de l’estat espanyol, el Secà de Sant Pere.
Sant Hilari de Lleida
(Lleida, Segrià)
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.
Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.
El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.
El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.
El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.
El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.
Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.
Dades dels Països Catalans 