Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Copons i d’Esquerrer, Plàcid de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fou advocat de les Corts de 1701-02. S’atragué ja aleshores l’hostilitat de les autoritats borbòniques. En 1704 destacà per les seves idees austròfiles i fou perseguit.

El 1705, essent ja Carles d’Àustria a Catalunya, fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona. El 1706 col·laborà en la defensa de la capital contra el primer setge de les forces de Felip V de Borbó.

El 1713 sortí de Barcelona, a la darreria d’agost, durant el segon setge. Acompanyava Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, amb el destacament de cavalleria que s’uní poc després, a Terrassa, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer, el 2 de setembre.

Copons duia missions de caràcter civil relacionades amb el desvetllament de la resistència comarcal. Tornà a Barcelona el 5 d’octubre, amb Berenguer i els caps superiors de l’expedició.

El 1714, després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Copons, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II.

El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l’atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l’agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital.

El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d’Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V de Borbó.

Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel febrer de 1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4 de setembre de 1714 on es decidí rebutjar l’oferta de capitulació.

Durant la batalla final de l’11 de setembre, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s’incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.

Copons, Ignasi de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713, per decidir l’actitud de Catalunya davant de Felip V de Borbó.

En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l’avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l’autonomia o a suspendre l’avanç, caldria la resistència armada.

En la segona votació (matinada del 6 de juliol) Copons retirà la seva proposta, i llavors s’imposà per gran marge l’opinió de defensa, determinant la resolució catalana d’oposar-se a Felip V.

Comunicació Literària

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII)

Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.

Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català, composta no més tard del maig de 1796.

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l’Apologia, i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta.

Comelles, Joan Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

El 1713 obeí l’ordre de deposar les armes donada pel mariscal Starhemberg. Pel gener de 1714 es llançà al camp a la zona de Martorell i, amb altres revoltats, baté totalment una forta columna filipista.

Es refugià després al castell mig enrunat de Castellví de Rosanes, com a lloctinent de Salvador Ferrer. Allí, el 23 de gener de 1714, amb una trentena escassa d’homes i algunes famílies d’aquests, fou sostinguda una increïble defensa contra 2.300 peons i 300 dragons a cavall manats pel brigadier Diego González.

Després de dos grans assalts consecutius, sense poder prendre l’atrotinada fortalesa, i amb unes baixes de 360 enemics, a la nit del mateix dia, els defensors s’escaparen baixant per una cinglera contigua al castell, on alguns dels fugitius s’hi estimbaren i els restats s’uniren a un petit destacament català que venia de Cardona per auxiliar-los.

Tots plegats es feren forts, durant la resta de la guerra, a la petita fortalesa de Castellbell, des d’on participa en diversos cops de mà d’importància, com el que realitzà prop de Sant Sadurní d’Anoia amb 48 guerrillers, atacant la comitiva del ministre francès Orry i causant la mort a diversos soldats.

Coll, Jaume

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Historiador franciscà. Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.

Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 (1738), Traducción de la vida del V. Buenaventura Gran (1733) i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba (1725).

Coix de Gerri

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Nom conegut d’un guerriller.

Prengué les armes a favor de França a la guerra franco-espanyola de 1718-20, atret per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats derogades per Felip V de Borbó en 1714.

Fou comandant d’un dels deu batallons catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.

Codina i Ferreres, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V de Borbó i membre del Consell de Cent.

El 29 de setembre de 1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sorts, pel primer contacte oficial amb l’arxiduc Carles d’Àustria a punt d’entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brunsvic.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions.

El 4 de setembre de 1714 fou un dels qui més s’oposà a l’oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L’11 de setembre formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Coc, Francesc

Deixa un comentari

(Rodonyà, Alt Camp, segle XVIII – Europa ?, segle XVIII)

Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V de Borbó.

Fou cap d’un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d’una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l’ordre de dissoldre els batallons catalans.

Coc, com Carrasclet i d’altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l’emperador Carles VI, l’antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.

Clariana, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.

Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.

El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Fou el pare de Jacint Clariana  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.