Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Copons, Ignasi de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713, per decidir l’actitud de Catalunya davant de Felip V de Borbó.

En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l’avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l’autonomia o a suspendre l’avanç, caldria la resistència armada.

En la segona votació (matinada del 6 de juliol) Copons retirà la seva proposta, i llavors s’imposà per gran marge l’opinió de defensa, determinant la resolució catalana d’oposar-se a Felip V.

Comunicació Literària

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII)

Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.

Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català, composta no més tard del maig de 1796.

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l’Apologia, i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta.

Comelles, Joan Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

El 1713 obeí l’ordre de deposar les armes donada pel mariscal Starhemberg. Pel gener de 1714 es llançà al camp a la zona de Martorell i, amb altres revoltats, baté totalment una forta columna filipista.

Es refugià després al castell mig enrunat de Castellví de Rosanes, com a lloctinent de Salvador Ferrer. Allí, el 23 de gener de 1714, amb una trentena escassa d’homes i algunes famílies d’aquests, fou sostinguda una increïble defensa contra 2.300 peons i 300 dragons a cavall manats pel brigadier Diego González.

Després de dos grans assalts consecutius, sense poder prendre l’atrotinada fortalesa, i amb unes baixes de 360 enemics, a la nit del mateix dia, els defensors s’escaparen baixant per una cinglera contigua al castell, on alguns dels fugitius s’hi estimbaren i els restats s’uniren a un petit destacament català que venia de Cardona per auxiliar-los.

Tots plegats es feren forts, durant la resta de la guerra, a la petita fortalesa de Castellbell, des d’on participa en diversos cops de mà d’importància, com el que realitzà prop de Sant Sadurní d’Anoia amb 48 guerrillers, atacant la comitiva del ministre francès Orry i causant la mort a diversos soldats.

Coll, Jaume

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Historiador franciscà. Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.

Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 (1738), Traducción de la vida del V. Buenaventura Gran (1733) i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba (1725).

Coix de Gerri

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Nom conegut d’un guerriller.

Prengué les armes a favor de França a la guerra franco-espanyola de 1718-20, atret per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats derogades per Felip V de Borbó en 1714.

Fou comandant d’un dels deu batallons catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.

Codina i Ferreres, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V de Borbó i membre del Consell de Cent.

El 29 de setembre de 1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sorts, pel primer contacte oficial amb l’arxiduc Carles d’Àustria a punt d’entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brunsvic.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions.

El 4 de setembre de 1714 fou un dels qui més s’oposà a l’oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L’11 de setembre formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Coc, Francesc

Deixa un comentari

(Rodonyà, Alt Camp, segle XVIII – Europa ?, segle XVIII)

Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V de Borbó.

Fou cap d’un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d’una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l’ordre de dissoldre els batallons catalans.

Coc, com Carrasclet i d’altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l’emperador Carles VI, l’antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.

Clariana, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.

Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.

El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Fou el pare de Jacint Clariana  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.

Claresvalls i de Miquel, Lluís de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme.

Fou dels primers partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic.

Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela.

Després de la capitulació li foren confiscats els bens.

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.