(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.
Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.
(País Valencià, segle XVII)
Jurista. És autor d’un tractat relatiu a donacions, escrit en llatí i publicat a València el 1658.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N’ha restat només un sonet.
(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d’Àustria. El 1652 era inspector general d’epidèmies a l’illa de Mallorca.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
(Campanet, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)
Escriptor i religiós jesuïta. Escriví poesies en llatí i en castellà.
Obtingué els dos premis primers en un concurs poètic celebrat a Palma, el 1625, en honor de la beata Caterina Tomàs.
(Morella, Ports, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador.
És autor de poesies religioses en català.
(País Valencià, segle XVII)
Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat.
És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma de Mallorca, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció.
El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 