(País Valencià, segle XV)
Notari. Alfons IV el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a diversos concursos poètics del seu temps, com els celebrats a València el 1486, a honor de la Concepció, i el 1488, a honor de sant Cristòfol. Al primer guanyà el premi del marsapà o massapà, i al segon el premi major.
En aquesta darrera ocasió es produí una mena d’impugnació poètica del resultat, a càrrec del concursant mossèn Pere d’Anyó, impugnació que fou rebutjada pels jutges i que provocà també una rèplica insultant de Lluís Roís.
(Morella, Ports, segle XV – segle XVI)
Poeta en castellà. Metge cirurgià d’ofici.
Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Participà al certamen poètic celebrat el 1486 en honor de la Concepció.
(Catalunya Nord ?, segle XV)
Escriptor. N’ha estat conservada una bona poesia amorosa. Possiblement és seva una altra composició que, sense nom d’autor, apareix transcrita a continuació de l’anterior dins els cançoners de l’època.
Hom creu que aquest poeta, de bona inspiració i obra tan poc coneguda, podria ésser un homònim ambaixador del comte de Foix que apareix a Navarra el 1456.
(Alemanya, segle XV – València, després 1497)
Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494.
El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.
Arnau de Riusec (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Bernat de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l’expedició que havia de reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I de Sicília i de Martí I el Jove.
Gabriel Riusec (País Valencià, segle XV) Jurista. Féu la transcripció dels Furs de València sobre els manuscrits conservats a l’arxiu municipal de la ciutat.
Galceran de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. En 1392, com el Bernat de Riusec, anà a Sicília amb l’expedició per posar-hi al tron Martí I el Jove i la reina Maria I de Sicília.
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)
Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l’interregne successori de 1410-12.
El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L’any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès.
Rebé de Ferran I d’Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent.
(Lleó, Castella, segle XV – Segòvia, Castella, 6 febrer 1543)
Bisbe de Mallorca (1507-11). Era degà de l’església de Lleó quan fou promogut a bisbe de Mallorca. Sembla que no residí mai a l’illa.
Primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida. Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Patti (Sicília) i inquisidor.
Es conserven alguns decrets seus.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Compositor. Sembla que fou membre de la capella pontifícia en 1506-23.
És autor de dues misses a quatre veus, de nadales i de motets. Se li atribueixen composicions a tres i a quatre veus incloses al Misteri d’Elx al segle XVI, entre elles l’escena dels jueus.
Dades dels Països Catalans 