Arxiu d'etiquetes: Segarra

Móra, la -Segarra-

(Granyanella, Segarra)

(ant: Samóra)  Poble, a l’oest del cap del municipi, a la vora esquerra del riu d’Ondara.

L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Granyanella.

Mont-roig de Segarra

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble (397 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, a la ribera del Sió, a l’esquerra del riu.

L’església parroquial (Santa Maria) depèn de la de les Pallargues.

Montpaó -Segarra-

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

Despoblat i antic castell de l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells, a l’oest del poble.

El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera.

Masdenforn

(Biosca, Segarra)

Antiga quadra i parròquia, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Sallent. L’església era dedicada a sant Miquel.

Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella.

Mas de Bondia, el

(Montornès de Segarra, Segarra)

Poble, situat uns 3 km a l’oest del cap del municipi. L’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès.

Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.

Manresana, marquesat de la

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.

Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.

Llanera, baronia de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.

Iesso

(Segarra)

Ciutat romana, que correspon a l’actual Guissona.

Hostalets de Cervera, els

(la Ribera d’Ondara, Segarra)

(o de la Ribera) Poble de l’antic municipi de Sant Antolí i Vilanova, a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.

Gra, comtat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).