(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).
Gra, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Segarra
Golonor
(ant: Guanalor) Masia i antiga quadra, a l’antic municipi de les Pallargues, a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
Comabella
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Llogaret (612 m alt), aturonat.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Vicfred.
Cardosa, la
(ant: Sacardosa) Despoblat, a l’antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja.
Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera. L’església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó. El castell de la Cardosa és actualment masoveria.
Camp-real
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, de la parròquia de Talteüll, al costat del qual hi ha la casa consistorial del municipi.
Briançó
Llogaret (566 m alt), al nord dels Hostalets de Cervera.
Conserva la primitiva estructura de poble emmurallat en forma de castell.
Biosca, baronia de
(Biosca, Segarra, segle XVI – )
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.
A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.
Bellveí -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(ant: Bellveí de Mejà) Poble (486 m alt), situat en una plana a la dreta del Sió, entre Guissona i Castellmeià.
Viver de Segarra
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble, al nord del terme, al centre del pla de Viver, al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona.
Vilanova de Segarra *
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Antolí.
Dades dels Països Catalans 