(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l’antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa.
El nucli ha sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
(ant: Sant Guim prop la Rabassa) Poble, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra. És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa.
La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.
L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi.
De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d’Amorós.
Poble i cap del municipi, situat a banda i banda del riu d’Ondara.
Església romànica de Santa Maria.
Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell de Solsonès.
Entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent de Solsonès rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
(Sanaüja, Segarra, segle XVII)
Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.
Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.
(Sant Pere dels Arquells, Segarra, 23 juliol 1462)
Combat lliurat a l’inici de la guerra contra Joan II, entorn del castell de Rubinat, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer -un total de més de 2.000 combatents- i el de la Generalitat, que pujava a uns 1.800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós. De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitostos, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes.
No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la Generalitat, fou difícil de remuntar.
(Catalunya, segle XV – )
Títol concedit el 1476 a Joan d’Aimeric i de Subirats, algutzir reial, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil.
Passà als Erill, barons i després comtes d’Erill, i als Melzi.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(ant: Rabinat o Robinat) Poble (40 m alt) de l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells, aturonat al sud del cap del municipi. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de Llindars.
Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada (que conté sulfat sòdic), emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan segle XX (aigua de Rubinat).
Prop d’aquest lloc hi hagué la batalla de Rubinat durant la Guerra contra Joan II.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, a la dreta del Sió, entre Sedó (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Donat de Riber) i Hostafrancs.
Adossat a l’església hi ha el gran casal dels Solsona.
Dades dels Països Catalans 