(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí.
Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants.
Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.
Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.
Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble.
Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.
Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Antoni * (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> l’Ermita de Sant Antoni (caseria).
Santuari, pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d’un altre d’existent ja el segle XVI (dedicat a la Purificació).
Santuari (371 m alt), a la zona muntanyosa al nord de la vila, vora el límit amb el terme de Fanzara (Alt Millars).
El 1724 fou renovada la primitiva construcció medieval, per a la qual havia pintat una imatge del Salvador Joan de Joanes.
Veure> Madrona (antic santuari).
Santuari (la Mare de Déu de la Salut), al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d’Hortolanes.
Veure> Sant Joan Salerm (antic santuari).
Santuari (la Mare de Déu del Roure), al sud-est del poble.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antic santuari de la Mare de Déu del Roser, a l’extrem meridional de la vila.
El 1578 s’hi instal·là un convent de dominicans, els quals s’endugueren l’antiga imatge a la nova residència.
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, al terme d’Aulet (fins el 1970 del municipi de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb el torrent d’Aulet.
Dades dels Països Catalans 