(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim de la serra dels Àngels, a l’est de la vila.
El segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni; el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,42 km2, 3 m alt, 3.920 hab (2014)
Situat a la zona costanera, al nord de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta (tarongers, tota mena d’hortalisses i també arròs), regada per la sèquia de Montcada. La ramaderia estabulada completa, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi. Darrerament ha estat instal·lat al terme un gran polígon industrial que ha provocat un moderat creixement de la població.
El poble, que havia estat una alqueria durant l’època musulmana, agrupa, pràcticament, tota la població del municipi, i s’anà desenvolupant al voltant del santuari de la Mare de Déu d’Albuixec (imatge venerada des del segle XV), i de l’hostatgeria construïda el 1636. El 1783 fou bastida la nova església, que depengué durant molt de temps de Massamagrell.
Enllaç web: Ajuntament
Altre nom del santuari de Bellmunt.
Santuari, dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del segle XV.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Santuari (la Mare de Déu de l’Horta), al nord del poble, a l’antic terme de Montalé i Montsuar.
(o l’Aguilar) Veïnat i santuari (la Mare de Déu del Guilar), situat damunt el puig del Guilar, a la dreta del Fluvià, prop del límit amb el terme de Sant Ferriol.
És esmentat ja el segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu del Gresolet i petita vall, limitada per cingleres, al peu del Pedraforca, coberta de bosc.
Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l’antic nucli de Fals.
Dades dels Països Catalans 