(o el Coll de Prunet) Santuari (620 m alt) de la Mare de Déu del Coll, prop del coll de Prunet.
Coll, el -Rosselló-
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: santuaris
Cis, serra del
Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.
Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.
Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
Cérvoles -Noguera-
Santuari (la Mare de Déu de Cérvoles), al peu de la serra del Cogulló.
Castellgermà
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà).
Castell, la Mare de Déu del
Santuari i antiga capella del castell d’Ultrera.
Carme d’Onda, el
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí (1891-1903) l’actual edifici neogòtic.
Canòlic
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana.
Situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixesarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic.
Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes.
Camp, monestir del -Rosselló-
Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d’Elna n’adquirí la jurisdicció el 1110.
El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà.
Se’n conserva l’antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el segle XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels segles XIII i XIV.
Cambrils, Santa Magdalena de *
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Veure> Santa Magdalena de Cambrils (santuari).
Calvari, el
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del segle XIII.
Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del segle XVIII.
Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.
Dades dels Països Catalans 