(Mallorca)
Un dels dotze districtes en que era dividida l’illa a l’època musulmana.
Després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida).
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Possessió, situada a l’oest de la vila.
(Alcúdia de Mallorca / Santa Margalida / Artà, Mallorca
Badia de 15 km d’amplada, al nord-est de l’illa, entre els caps de Pinar i Farrutx.
Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Cala, a la badia d’Alcúdia, a la vora de la qual s’ha format la població de Can Picafort.
(Santa Margalida, Mallorca, vers 1390 – Roma, Itàlia, 1459)
Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general.
Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca.
Escriví l’obra De educatione principum.
(Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973)
Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge.
Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction.
Impulsà les activitats de la Fundació March.
(Santa Margalida, Mallorca, 8 desembre 1897 – Coberton, Anglaterra, 19 març 1987)
Orientalista. Especialitzat en llengua i en cultura sànscrites. Després de graduar-se a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford, on s’encarregà d’un curs sobre místics espanyols. Ocupà el vicerectorat del Parameshava College al Jaffna, de Ceilan.
A Barcelona, fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita, que fou editada i representada el 1935. L’any 1939 anà a Cambridge.
Ha publicat Làmpares de foc (1958) i estudis i versions a l’anglès d’obres sànscrites i del pal (els Upanishads, el Bhamapada i el Bhagavad-Gita, especialment).
Dades dels Països Catalans 