(Safor)
Curs d’aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants nord i est del Mondúver; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d’aquest sector de la comarca.
Desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia.
(Vall d’Albaida / Safor)
Riu, afluent esquerrà del riu d’Alcoi.
Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda (Vall d’Albaida), i seguint una direcció nord-sud, passa per Pinet (el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet), per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció oest-est, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova (on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana) i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu col·lector entre Beniarjó i el Real de Gandia.
La seva conca té uns 140 km2. Té un cabal de 0,315 m3/s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge a través de la sèquia de Vernissa, que pren l’aigua a l’assut de Vernissa (prop de Palma de Gandia) i, aigua avall, s’incrementa amb l’aigua de la sèquia Nova (també derivada del riu de Vernissa) i una part de l’aigua de les sèquies d’en Carròs i d’en Marc (derivades del riu d’Alcoi) (duu 15 files d’aigua, que reguen els termes del Real de Gandia i Gandia).
(Safor)
Subcomarca, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, o de Marinyén, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx. El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir (1297), les restes del qual es conserven en aquell poble.
La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera (la Sangonera), d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic. El camp ha estat fins els anys 1970 la base econòmica de la vall; actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els fruiterars i els cítrics.
La indústria del moble de Tavernes, capital actual, ateny una certa categoria en l’especialitat escolar, però actualment la base de l’economia es troba en el turisme i les activitats derivades.
(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, derivada de la sèquia reial d’Alcoi a la Casa Fosca, per l’esquerra, juntament amb la sèquia comuna d’Oliva (sèquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara.
Compta amb 35 files, que se separen en 14 files per a la de Gandia i 25 per a la d’Oliva.
(Safor)
Plana regada que constitueix el sector oriental de la comarca. S’estén des dels vessants de les serralades prebètiques interiors fins al mar, i és regada pel riu d’Alcoi i el seu afluent, el Vernissa, a través de la sèquia reial d’Alcoi i les sèquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa.
L’economia es basa en l’agricultura; hi ha un clar predomini del regadiu (principalment tarongers), que és exclusiu als municipis situats a la plana al·luvial del riu d’Alcoi i que alterna amb el secà als municipis situats als vessants muntanyosos de l’interior.
Les activitats industrials i comercials es concentren a Gandia, ciutat que actua com a mercat de tota l’horta.
(Marina Alta / Safor)
Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l’oest, i la de Mestalla, a l’est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera.
A l’extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s’alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera).
L’antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del segle XVI, les valls de Gallinera, d’Ebo i d’Alcalà, però fou subdividida per l’arquebisbe de València Juan de Ribera.
(Safor / Marina Alta)
Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d’arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla.
Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d’Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
(Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor)
Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques.
Culmina la cim de la Mola (625 m alt).
(Safor)
Sèquia de l’horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia.
Fou construïda el segle XII després de la conquesta catalana.
(Safor)
Sèquia, construïda el segle XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
La comunitat de regants dirigeix la distribució de l’aigua a través d’un sindicat general i de quatre juntes de sèquia.
Dades dels Països Catalans 