Arxiu d'etiquetes: Rosselló (cult)

Ribesaltes, vi de

2 Respostes

(Rosselló)

Vi dolç natural de denominació d’origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’estat francès.

Juntament amb el vi de Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya Nord.

Revista Catalana -Rosselló-

Deixa un comentari

(Rosselló, 1969 – 1980)

Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.

Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.

Costes del Rosselló, vi de

3 Respostes

(Catalunya Nord)

Denominació d’origen controlada d’una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l’estat francès des del 1977.

Comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya Nord: el Costes del Rosselló Vilatges prové de pobles tots al nord de la Tet; el Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en alguna part dels de Montner, Planeses i Estagell; el Vilatges Caramany només pot ésser fet a Caramany.

Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estrictament controlats.

Corberes, vi de les

7 Respostes

(Catalunya Nord)

Antiga denominació d’origen protegida per l’estat francès del vi català.

Produït, a més dels vessants de les Corberes, a l’àrea del Rosselló situada al nord de la Tet (llevat de la Salanca), a l’angle nord-est del Conflent i a tota la Fenolleda vitícola.

L’any 1977 passà a denominar-se Costes del Rosselló.

Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius

4 Respostes

(Rosselló, 1958 – 1967)

(CERCA)  Entitat. Creada pel director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.

Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967).

Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.