Arxiu d'etiquetes: romans

Santa Maria de Panissars, monument romà de

Deixa un comentari

(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)

Jaciment arqueològic, situat a la partió d’aigües entre els dos municipis.

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m.

Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep M. Nolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sal·lusti, Plini el Vell i Dió Cassi.

Sant Miquel de Vinebre

Deixa un comentari

(Vinebre, Ribera d’Ebre)

Assentament d’època romano-republicana.

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic.

Fou ocupat entre la segona meitat del segle II aC i mitjan segle I aC.

Pilat, castell de

(Tarragona, Tarragonès)

Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al sud-est.

La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic.

No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum.

Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi. Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (segle XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe.

Fou refet al llarg del segle XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei, al segle XVIII).

Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan segle XIX, novament refet, es convertí en presó provincial.

En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l’edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s’aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).

Pere -militar romà, s. V-

(Catalunya ?, segle V – Tortosa, Baix Ebre, 506)

Cabdill militar romà. Resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.

Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506; el seu cap fou tramés a Saragossa com a escarment.

És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre.

Otogesa

(Catalunya)

Nom d’una ciutat pre-romana. Coneguda només perquè havia format part de l’escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pompeià Afrani, el 49 aC.

Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre. Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa.

Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken.

Osona -antiga Ausa-

(Vic, Osona)

Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa, a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.

Arran de la conquesta als musulmans, es perdé el segle IX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona.

Subsistí per a denominar el comtat (comtat d’Osona) i la comarca (Osona).

Octavianum, Castrum

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Nom d’una localitat identificada amb la ciutat.

Hom ha suposat que el nom d’Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d’una rota partint de Barcelona.

Natalis, Lucius Minicius

(Barcelona, segle II)

Prohom de l’època romana.

Ell i el seu fill feren construir a Barcelona unes termes. Una inscripció conservada dóna fe d’aquesta iniciativa.

Potser hi pertanyia el notable pòrtic conservat avui al Museu Arqueològic.

Munts, els -Tarragonès-

(Altafulla, Tarragonès)

Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s’ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja.

Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d’activitat agrícola durant el baix Imperi.

Moro, coll del

(Gandesa, Terra Alta)

Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.

Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.

Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.

Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.

Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.