Arxiu d'etiquetes: romànics

Ix -Alta Cerdanya-

(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)

Poble (1.154 m alt) i antic cap del municipi, situat a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.

Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu. Decaigué a partir de la fundació de Puigcerdà per Alfons I el Cast (1177).

L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic; conté les talles romàniques d’un Crist (segle XIII) i d’una Mare de Déu i un retaule gòtic de Sant Martí (segle XVI). Al Museu d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí.

Serrabona, mestre de

(Rosselló, segle XII)

Escultor romànic anònim. Autor d’un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l’antic priorat de Serrabona.

Els temes de frisos i capitells són característics de l’escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del segle XII.

Santa Maria de la Coberta

(Sureda, Rosselló)

Antiga església, en part pre-romànica i en part romànica.

Santa Magdalena de Veda

(Sureda, Rosselló)

(ant: de Vesa)  Antiga església romànica, molt malmesa, al sud del terme, a l’esquerra de la riera de la Font de l’Orri (l’antiga aigua de Vesa), a l’aiguabarreig amb la riera de les Moixoxes.

És esmentada ja el 1143.

Santa Creu de Montclar

(Montclar, Berguedà)

Església romànica.

Santa Coloma d’Andorra

(Andorra la Vella, Andorra)

Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella.

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del segle XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada.

La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada, acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra.

Sant Vicenç d’Eus

(Eus, Conflent)

Església, situada al peu del turó on s’assenta el poble. Fou parroquial d’Eus fins que al segle XVIII fou construïda la nova església al cim del poble.

És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213. Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus.

Sant Vicenç de Forques

(Forques, Rosselló)

Església romànica, al sud-est del poble.

Sant Ramon del Pla

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp)

Primitiva església parroquial romànica (segle XIII) del Pla de Santa Maria.

Sant Martí de Fonollar

(Morellàs i les Illes, Vallespir)

(o de Fenollar)  Antic poble, al sector pla del terme, a la vall del Tec.

La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals. La capçalera, rectangular, és més estreta. Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets.

Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII.

Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt, fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o Mahaud, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona (primera meitat del segle XII), muller del vescomte de Castellnou.