(Garrotxa)
Afluent dretà del Fluvià, a la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, travessa de nord a sud el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
(Berguedà)
Curs d’aigua de la vall de Lillet, afluent, per la dreta, del Llobregat.
Neix als vessants occidentals del Puigllançada, prop de Gavarrós, dins el terme de Guardiola de Berguedà, i s’uneix al seu col·lector a Santa Cecília de Riutort, dins el terme de la Pobla de Lillet.
(Segrià)
Canal de regadiu, que rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell fins a Torres de Segre, tot seguint les corbes de nivell de la riba esquerra del Segre.
Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs.
Hom li atribueix origen romà. Apareix documentada el 1154, com a sèquia vetula (és a dir, que ja existia durant la dominació àrab). El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la sèquia des de Castellpagès (Vilanova de la Barca). Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories.
La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la sèquia, particularment al seu pas pel Cappont (el qual, per causa d’un braç del riu Segre que l’envoltava, s’havia convertit en una illa fluvial). En desaparèixer el caràcter illenc del Cappont (segle XVII) continuaren els problemes, quant als desguassos, els ulls, els estalladors, les boqueres, etc.
(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.
Poble, a l’est del terme, a l’esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves.
La seva església de Sant Isidre depèn de la parròquia de Lluçars. Dins el seu terme es troba la cova de la Vansa.
Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa.
(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)
Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.
Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.
Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.
L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.
El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.
(Pla de l’Estany / Gironès)
(ant: l’Esterri) Riu, afluent per l’esquerra del Ter, s’origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d’aigua diaris, surten de l’estany de Banyoles.
S’estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l’Estany en direcció nord-oest – sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit.
A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà.
S’aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs.
(Catalunya)
Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d’Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l’Esquena d’Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d’Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Té 167 km de longitud i 3.295 km2 de conca.
Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d’oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d’un fenomen de captura.
Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls.
El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m3/segon a Ripoll i de 24 m3/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l’Onyar, al curs mitjà.
Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l’alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S’aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l’arròs a la plana costanera.
Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d’aigua potable, a més de la de Girona.
(Vallès Oriental)
Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.
(Osona)
(o de Montorro) Curs d’aigua, afluent dretà del Ter, que neix al vessant meridional del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S’uneix al seu col·lector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà.
Dades dels Països Catalans 