Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.
(Alt Empordà)
Curs d’aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d’Empordà, al sector sud-oriental.
(Guixers, Solsonès)
Curs d’aigua de la vall de Lord, que neix al vessant meridional del tossal de la creu de Codó, al peu de la serra de Port del Comte, i després de recollir, per la dreta, les aigües procedents de la serra de les Encies es dirigeix vers el Cardener profundament engorjat i s’hi uneix, per la dreta, a la rua de la Llosa de Cavall.
(Berguedà / Solsonès)
Curs d’aigua del Pre-pirineu, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorribes, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona).
Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s’uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga.
(Montsià)
(o de Godall) Curs d’aigua intermitent, que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia. El seu sector més alt passa encaixat.
Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d’Ulldecona, a l’esquerra; prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el nord-est, i s’uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera.
(Noguera)
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Llobregòs.
Neix a la serra del Bancal, dins el terme de Vilanova de l’Aguda, antigament Vilanova de Valldàries, i passa sota la torre i antiga església de Sant Miquel de Valldàries.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
(o Vallcàrcara) Poble, l’antic terme del municipi comprèn la part baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector el Figueró, poble sorgit a partir del segle XVIII dins el terme de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrcara.
(Sils, Selva)
Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(Maresme)
Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.
El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.
(Juncosa, Garrigues)
Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.
Dades dels Països Catalans 