(Noguera)
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Llobregòs.
Neix a la serra del Bancal, dins el terme de Vilanova de l’Aguda, antigament Vilanova de Valldàries, i passa sota la torre i antiga església de Sant Miquel de Valldàries.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
(o Vallcàrcara) Poble, l’antic terme del municipi comprèn la part baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector el Figueró, poble sorgit a partir del segle XVIII dins el terme de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrcara.
(Sils, Selva)
Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(Maresme)
Vall, entre el massís del Montnegre, les serres de coll Sacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern. És drenada per la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol.
El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt; la restà comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar.
(Juncosa, Garrigues)
Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o la Vall) Antic terme. Esmentat el segle XIV.
Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.
(Salardú, Vall d’Aran)
Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.
És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
(Torres de Segre, Segrià)
Antic terme, on hi ha el pantà d’Utxesa, que serveix per a la regulació del canal de Seròs, i per a la producció d’energia elèctrica. També és anomenat pantà de Secà.
(Catalunya)
Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.
Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.
Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.
