Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Estiula

(les Llosses, Ripollès)

Poble (989 m alt), situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula, tancada per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula) al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de les Ajagudes (contrafort oriental dels rasos de Tubau) a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs.

En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere (1040), després a sant Pere i a sant Feliu (1319) i actualment només a sant Feliu; refeta el 1640, fou completada el 1731.

Té l’origen en una vil·la rural donada al monestir de Ripoll com a dotació inicial pel comte Guifré el Pelós. Formà part de l’antic terme de Viladonja.

Camprodon (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 103,38 km2, 947 m alt, 2.221 hab (2016)

0ripollesSituat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs.

Amb l’agregació el 1965 de l’antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara la indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l’estiueig i el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

A la vila, que té l’origen en el monestir de Camprodon (romànic, segle XII), monument històrico-artístic, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del segle XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista.

El 1196 Pere I el Catòlic autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon.

Apart de Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Campelles (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,64 km2, 1.303 m alt, 137 hab (2016)

0ripollesEnfilat per la vall del Freser, al sud-oest de Ribes de Freser i al nord-oest de Ripoll. El terreny, molt accidentat per la serra de Mogrony (coma Ermada, puig de la Cubil), és abundant en bosc i pastures.

La vida econòmica es reparteix entre la ramaderia, sobretot bovina, l’agricultura de secà (sègol i patates, i prats per a aprofitament del bestiar) i el turisme estival, després d’haver desaparegut la indústria tèxtil situada fora del nucli. Àrea comercial de Ripoll. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un replà; l’església parroquial és dedicada a sant Martí; prop del poble hi ha les ruïnes d’un antic castell.

El municipi comprèn, a més, la zona de les famoses i llegendàries coves de Ribes, on hi ha el balneari de Montagut (també conegut com a aigües o banys de Ribes), vuitcentista, amb baixador propi de ferrocarril; el llogaret del Baell i l’antiga masia d’Angelats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Campdevànol (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 32,62 km2, 738 m alt, 3.314 hab (2016)

0ripolles(ant: Sant Cristòfol de Campdevànol)  Situat al nord de la vila de Ripoll, a la dreta del Freser, poc abans de la confluència amb el Ter. El relleu és accidentat pel Mogrony i les serres de Sant Marc d’Estiula i Sant Amanç, amb abundància de boscos.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és a la riba dreta del Freser; als afores hi ha l’antiga església parroquial, romànica; l’actual és dedicada a sant Cristòfor. És típica del municipi la gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre.

El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d’Aüira, Sant Martí d’Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l’Herand, l’antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d’Estiula.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesGrup Excursionista