Poble (1.300 m alt), a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l’esquerra del Ritort, a la capçalera de la vall de Molló.
L’església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló.
Vora el riu hi ha l’antiga farga d’Espinavell.
Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard.
Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l’oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.
Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.
La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.
De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).
A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.
(o Greixenturri) Llogaret, fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507.
L’antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (segle XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses.
Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei, molt reformat al segle XIX.
(Setcases, Ripollès / Vallespir)
Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.
Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.
A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.
A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.
(o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l’antic municipi de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés.
El segle XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.
Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs.
El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboners, afluent, per l’esquerra, del Ter.
Poble, a l’antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera.
L’església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell.
Masia, prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat.
L’actual edifici, notable exemplar barroc del 1797, fou projectat per un arquitecte francès.
Pertanyia des del segle XIII a la família Cavaller, passà per matrimoni, el segle XVIII, als Vila, actualment Vila-Abadal.
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.
El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.
Dades dels Països Catalans 