Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.
És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.
Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.
És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)
Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.
El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.
A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.
(Campdevànol, Ripollès, 1875 – )
Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general.
Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L’INI tingué el 25% del capital i la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona el 22%.
El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.
Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del segle XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs.
Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l’aigua de la central del Freser.
Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l’esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l’oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud.
L’església és dedicada a sant Pere.
Alineació (1.945 m alt), que separa la vall del Rigard de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs.
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
(o Estella) Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.
Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.
(o Sestela) Cim (2.007 m alt) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels dos municipis.
Masia. Fou una important possessió del monestir de Ripoll.
El 885 el comte Guifré I el Pelós li donà una part de l’antiga vil·la, i el comte i bisbe Miró II de Besalú en completà la donació.