(Ripollès)
Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre els puigs Sistra i Moscós.
Fembra Morta, collada de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Ripollès (geo)
Faig-i-branca, coll de
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
Dona, pic de la
Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques.
És anomenat també pic d’Ombriaga.
Cubell, puig de
Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d’en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.
Conivella, serra de
(Ripollès)
Serra que separa el Pre-pirineu de la zona axial. És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga (2.035 m alt).
Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter (vall de Sant Joan) i el Freser (vall de Ribes); pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç; al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser.
En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera.
Cavallera, serra
(Ripollès)
Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès).
Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat.
Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera.
Castelltallat, turó de
Cim (1.289 m alt) de la serralada que separa les conques del Ter (valls de Sant Joan), i del Fluvià (valls de Bianya i de Ridaura), enllaçat amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.
Carançà, vall de
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
Capsacosta, serra de
Camprodon, vall de
(Ripollès)
Vall del Pirineu oriental, que coincideix amb la vall alta del Ter, formada per dues valls importants, la de Setcases i la de Molló (la primera formada pel Ter i la segona pel Ritort), orientades de nord a sud, entre les quals s’alcen formacions muntanyoses paleozoiques que arriben fins als 2.881 m d’altitud al puig de Bastiments; altres cims destacats són el de la Dona (2.704 m) i el roca Colom (2.502 m).
Aquesta capçalera axial contrasta amb l’alineació del Pre-pirineu, calcària i un miler de metres més baixa, que estreny el pas del Ter a la sortida de la vall, a Sant Pau de Segúries.
El clima és humit, amb precipitacions abundants i temperatures sempre molt baixes.
Dades dels Països Catalans 