Arxiu d'etiquetes: rieres

Palau del Vidre (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,41 km2, 20 m alt, 3.052 hab (2012)

(fr: Palau-del-Vidre)  Situat al Riberal, a la dreta del riu Tec, al límit amb el terme d’Elna. La part septentrional és regada pel rec de Palau.

L’economia és basa en l’agricultura: de secà s’hi conrea vinya (dedicada a la producció de vi). Hi preponderen, però, els conreus de regadiu, els quals són possibles gràcies a l’aprofitament del rec de Palau, i s’hi produeixen verdures, llegums i fruita (albercocs, préssecs, pomes). Indústria derivada de l’activitat agrícola; comerç de fruites.

El poble es formà al voltant de l’església parroquial, que conserva dos retaules del segle XIV.

El municipi comprèn a més el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues.

Paçà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,47 km2, 138 m alt, 693 hab (2012)

(fr: Passa) Situat al sector nord-oriental dels Aspres, entre la serra de Sant Lluc fins a la dreta del riu Rard, límit septentrional del terme. El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat. Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents per la dreta del Rard, com la riera de Paçà.

L’economia és agrícola, s’hi conreen arbres fruiters (cireres, presseguers i albercoquers) al regadiu i, sobretot, vinya de secà, amb una important cooperativa vinícola; la producció de vi dolç natural s’inclou al sector dels Costes del Rosselló i la de vi de qualitat superior, al dels Aspres de Rosselló. Hi ha ramaderia ovina.

L’església parroquial del poble conserva fragments de retaules interessants.

Dins el terme hi ha també el monestir del Camp i el santuari de Sant Lluc.

Orbanyà (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,40 km2, 836 m alt, 9 hab (2012)

(fr: Urbanya) Situat a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el Pic de la Mosquetosa, comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant meridional del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat (bosc de la Pinosa, la Fajosa).

La migradesa de l’agricultura, amb conreus de secà (cereals, patates i llegums) i de la ramaderia han provocat gairebé el despoblament total de la població, que s’ha reduït de manera considerable des del 1936, encara que actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència.

El poble, esmentat ja el 1186, s’assenta vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial. Fou annexat el 1973 al de Rià i segregat de nou el 1983.

El terme comprèn l’antic veïnat de Marçac i el despoblat de Navilles.

Oms (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012)

(ant: Olms) Situat prop del coll d’Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d’Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues.

Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum.

El poble és situat al vessant septentrional del puig d’Oms (589 m alt) i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del segle XIII.

El terme comprèn el llogaret de Reirós.

Noedes (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Nohèdes) Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l’alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l’esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra, al sud-oest d’Orbanyà.

Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan segle XIX (l’any 1861 tenia 295 h).

El poble és a l’esquerra de la riera de Noedes; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat.

Montoriol (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012)

(o Montoriol d’Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d’Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d’Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard.

L’economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. Àrea comercial de Perpinyà. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms.

Dins el municipi hi ha l’església de Sant Amanç i el veïnat de l’Hostalet.

Belluga, la

4 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Masia, situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària, per l’esquerra, de la rambla Carbonera, i límit amb els municipis de Morella i de Catí.

Bateig, el

Deixa un comentari

(Petrer, Novelda, Elda / Vinalopó Mitjà)

Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins dels tres termes municipals, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.

La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.

Glorianes (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,72 km2, 793 m alt, 17 hab (2012)

Situat al límit amb les muntanyes dels Aspres, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses. Els colls de Montportell, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bulès.

L’aridesa del terreny i la dificultat de les comunicacions han provocat la manca de recursos econòmics del municipi, limitats a algunes activitats agrícoles i ramaderes (pastures i farratges per al bestiar oví i cabrum) i han accentuat el procés de despoblament.

El poble és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.

Dins el terme hi ha el santuari de Santa Anna dels Quatre Termes, els antics llocs d’Arenyanes, el mas de l’Alzina, Sofrunys i Foixà, així com quinze fonts d’aigües medicinals.

Fillols (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)

(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).

Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.

El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.