(l’Alguer, Sardenya)
Petita cala de la costa, a ponent del port de l’Alguer; hi desemboca el riuet de cala Bona.
Bona, cala -l’Alguer-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: rieres
Roca d’Albera, la (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)
(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)
L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.
El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.
Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.
Boletó, riera del *
Rigardà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009)
(fr: Rigarda) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada.
S’hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d’ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el segle XX, no ha deixat de créixer.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.
Boixavila, bosc de
(Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)
Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la Vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de Matassa.
Reiners (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)
(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.
Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.
El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.
El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.
Redovà (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014)
(cast: Redován) Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà.
L’agricultura de regadiu és la base de l’economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d’hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l’expansió del regadiu ha permès un increment demogràfic tot al llarg del segle XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). Àrea comercial d’Oriola.
El poble és d’origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel.
El municipi comprèn també el barri de San Carlos.
Ralleu (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,97 km2, 1.412 m alt, 26 hab (2013)
(o Ralleu de Conflent, fr: Railleu) Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada.
Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes hectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L’any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.
Planès (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)
(o Planès de la Perxa; fr: Planes) Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.
Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.
El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.
Pinet (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)
Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.
La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.
El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 