Arxiu d'etiquetes: rieres

Espirà de Conflent (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012)

(o ant: Espiranell) Situat entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d’un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars.

La vida econòmica es basa en l’agricultura, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, a més s’hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. Àrea comercial de Prada.

El poble és troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; és remarcable, pel valor arquitectònic, l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), antiga església del priorat d’Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral; hi ha restes de l’antic clos emmurallat (segle XIV). Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall.

Èguet (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 4,47 km2, 1.800 m alt, 444 hab (2012)

(fr: Égat) Estès al vessant meridional del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d’Éguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja.

Els recursos econòmics és limiten a l’activitat agrícola poc desenvolupada, amb conreus de secà (cereals) i de regadiu, vora el riu, i a la ramadera (bestiar boví). Àrea comercial de Prada de Conflent.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern; a l’església parroquial és conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

El lloc és esmentat ja el 839. Al sud, hi ha el mas i antiga església de Sant Esteve.

Coves de Vinromà, les (Plana Alta)

20 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 136,44 km2, 202 m alt, 1.910 hab (2014)

(o les Coves de la Mosquera) Situat al pre-litoral, a la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), entre els estrets de la roca del Lledoner i el del Riu hi ha la foia de les Coves. Prop de la meitat del territori és improductiu, ocupat en gran part per matollar.

Agricultura de regadiu i de secà (garrofers, cereals, vinya, oliveres, ametllers, figueres i vinya). La ramaderia (bestiar de llana) disposa d’abundants pasturatges; hi ha avicultura. Explotació de pedreres de guix i de marbre. Activitats industrials agrícoles i manuals. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica; al calvari hi ha una església notable. Fou cap de la comanda o batllia de les Coves de l’orde de Montesa.

Dins el terme hi ha les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble.

Enllaç web: Ajuntament

Clairà (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)

Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.

El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.

Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.

Cauders de Conflent (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,49 km2, 1.625 m alt, 15 hab (2012)

(o de Montlluís, ant: Calders, fr: Caudiès) Situat a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir i l’Alta Cerdanya. És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2.095 m alt; pic de Castelló, 2.045 m) i drenat per la riera de Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils.

El terme és petit, cobert de bosc a la part occidental del terme i molt àrid, com és propi de la zona. Aquesta circumstància no ha permès el desenvolupament agrícola i ha provocat, a manca d’altres recursos, el despoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, a l’esquerra de la riera de Cauders.

Castellnou dels Aspres (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012)

(o de Rosselló, fr: Castelnou) Situat a l’extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu.

El poble és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell de Castellnou, centre del vescomtat de Castellnou, on hi havia l’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou; l’església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del segle XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població.

Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics.

Balaguer, riera de -Conflent-

11 Respostes

(Conflent)

Riu que neix al vessant septentrional del pic d’Eina i desemboca a la Tet, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer.

Bolbait (Canal de Navarrés)

4 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014)

(cast: Bolbaite) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sellent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència.

A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l’economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s’enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l’església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535.

Els banys de Bolbait, d’aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella.

Benafigos (Alt Maestrat)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 35,6 km2, 945 m alt, 156 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu de Montlleó i drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta. El territori, accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat, està en bona part sense conrear, amb boscos de pins i alzines i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (blat, ordi, arbres fruiters, patates i vinya -associada amb oliveres, garrofers i figueres-) i la ramaderia (bestiar porcí, cabrum i oví), complementades per l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant el segle XX, sobretot a partir del 1960.

La vila es troba dalt d’un turó; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que conserva algunes peces d’argenteria dels segles XV i XVI.

Dins el terme es troben el santuari de l’Hortisella i els caserius de la Cormana i la Garrofera.

Enllaç web: Ajuntament

Artana, vall d’

10 Respostes

(Plana Baixa)

Vall de la serra d’Espadà. El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional; la serra d’Alcúdia, el límit septentrional.

És drenada per la rambla d’Artana, que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis.