(la Pobla Llarga, Ribera Alta)
Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l’Énova i de Castelló de la Ribera.
(la Pobla Llarga, Ribera Alta)
Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l’Énova i de Castelló de la Ribera.
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna.
Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.
Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sellent.
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
Veure> el Molí del Fus (antiga caseria).
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat, que dóna nom a una partida rural.
Caseria, 4 km al sud-est de la ciutat.
(o la Foia) Partida de regadiu (arrossars).
Antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 17 focs), es despoblà el 1609.
Despoblat i partida, a l’oest de la vila.
La sèquia de Fentina pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
(Alcàntera de Xúquer, Ribera Alta)
Partida.