Arxiu d'etiquetes: revistes

Éveil Catalan, L’

(Perpinyà, 1922 – 1931)

Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.

A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.

Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.

Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.

Études Roussillonnaises, Les

(Perpinyà, 1951 – )

Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.

Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.

Étoile du Roussillon, L’

(Perpinyà, 1849 – 1851)

Publicació bisetmanal, de petit format, amb el subtítol “Journal du Droit National”.

Dirigida per Paul de Lourdoueix, de caràcter reialista legitimista.

Estudios Lulianos

(Palma de Mallorca, 1957 – )

Revista quadrimestral. Editada per la Maioricensis Schola Lullistica, dirigida per Sebastià Garcias i Palou.

Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea. Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lul·lisme.

Conté bibliografia i crònica lul·lística.

Estudios -revista, 1929/36-

(València, març 1929 – gener 1936)

Publicació mensual anarco-sindicalista en castellà. Editada per J. Juan Pastor com a continuació de “Generación Consciente”.

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació (il·lustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres).

Hi col·laboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix (Delaville), Noja i Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón J. Sender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez.

Espill, L’ -revista-

(València, 1979 – )

Revista cultural. Fundada i dirigida per Joan Fuster, durant la primera època (fins el 1991).

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys 1980. Un dels objectius principals fou promoure la difusió de temes i escriptors valencians.

La segona època, encetada el 1999 sota la direcció d’Antoni Furió, es distingeix de la primera per l’absència de texts de creació literària o de ressenyes breus.

La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l’editorial Tres i Quatre.

Eivissa -revista-

(Vila d’Eivissa, 1972 – )

Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.

Publicada per l’Institut d’Estudis Eivissencs com a represa de la revista “Ibiza“, en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l’Institut (1953-60).

Ebusus -revista-

(Vila d’Eivissa, 1921 – 1924)

Revista bilingüe de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich.

Seguí la línia de “Los Archivos de Ibiza”, i publicà treballs històrics i folklòrics.

Diàleg

(València, febrer 1961 – març 1962)

Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors.

Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d’escriptors valenciana.

Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà. Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors “Concret”.

Cultura Valenciana

(València, 1926 – 1931)

Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.

Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.

En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.