(Gràcia, Barcelona, 2 juny 1888 – Barcelona, 1939)
Publicació anarquista. Dirigida per Federico Urales, que la féu reaparèixer més tard a Madrid (gener 1902-1905).
Es va tornar a editar el 1906 a Barcelona, amb diverses interrupcions.
Òrgan de la FAI en la seva última etapa, va atacar les postures merament sindicalistes dins de la CNT.
(Barcelona, 5 maig 1934 – novembre 1938)
Revista doctrinal anarquista. Subtitulada revista de sociologia, art i economia, fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán.
Inicialment fou de periodicitat quinzenal, fins a gener-abril de 1935, en què substituí com a setmanari “Tierra y Libertad”, suspesa governativament. A partir del maig de 1935 fou mensual.
Hi col·laboraren importants teòrics anarquistes i intel·lectuals, així com diversos il·lustradors. Assolí una elevada difusió (17.000 exemplars el 1936).
Santillán s’esforçà a definir un anarquisme constructiu, que tingués en compte les realitat econòmiques a l’hora d’elaborar un programa per a la societat del futur. Diversos articles seus foren recollits al llibre El organismo económico de la revolución (1936).
(Barcelona, 1863 – 1874)
Almanac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d’“Un Tros de Paper” (Robert Robert, Conrad Roure, E. Vidal i de Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.).
Gaudí d’una gran popularitat (se’n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).
(Barcelona, 15 novembre 1896 – 15 abril 1899)
Revista manuscrita que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d’El Rovell de l’Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner.
Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.
(Barcelona, 15 octubre 1922 – 1936)
Publicació quinzenal bilingüe. Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya.
Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats.
N’era director Lluís Companys, i entre els redactors i col·laboradors hi figuraren importants escriptors de l’època.
A les acaballes de l’any 1936, després d’haver-se fusionat amb “Pagesia”, donà lloc al nou periòdic “Terra Lliure”.
(Valls, Alt Camp, 23 maig 1871 – gener 1874)
Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà.
D’ideari internacionalista, n’era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb “La Federación”, de Barcelona.
Es publicava encara l’agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
(Barcelona, setembre 1976 – desembre 1980)
Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números.
Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d’ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.
(Sant Cugat del Vallès, Vallés Occidental, 1962 – 1983)
Revista publicada pel seminari de papirologia de la Facultat de Teologia dels jesuïtes.
Fou fundada i dirigida pel pare Josep O’Callaghan.
Conté articles de la matèria i sobre l’antiguitat clàssica i cristiana greco-llatina.
(Montserrat, Bages, 1959 – )
Revista semestral d’investigació del monaquisme, d’àmbit internacional, publicada per l’abadia de Montserrat.
Fou fundada per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins al 1969.
Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes.
(Barcelona, 24 octubre 1868 – 7 agost 1869)
Revista satírica subtitulada “periòdic polític liberal”. Fou el producte de la fusió de “La Rambla” i “La Barretina” i defensà la república federal.
Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.
Dades dels Països Catalans 