(Barcelona, 13 octubre 1935 – 23 abril 1938)
Periòdic de la tarda, en català, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb “L’Instant”, diari de la nit pertanyent a la Lliga.
Va destacar pels reportatges i per les informacions d’esports i d’espectacles.
Va deixar d’editar-se per manca de primeres matèries.
(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1869)
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalano-aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i suposà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal.
L’aprovació per les corts d’una constitució monàrquica i diverses mesures autoritàries del govern central provocaren, el setembre de 1869, l’esclat a Catalunya -en nom del pacte de Tortosa- de la Insurrecció Federal, estesa després a d’altres llocs d’Espanya.
Fàcilment reprimida la revolta pel general Prim, la tardor d’aquell any (1870), Amadeu de Savoia fou proclamat rei d’Espanya.
(Garriguella, Alt Empordà, 1871 – Portbou, Alt Empordà, 1933)
Polític republicà. Procedent del radicalisme zorrillista, passà al lerrouxisme, que encapçalà a Portbou, on residí.
En fou alcalde el 1905 i fou desterrat a Boltanya (Aragó) arran dels fets del juliol de 1909.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)
Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.
Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.
Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.
(Barcelona, 1864 – 1937)
Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a “El Poble Català”, i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907).
Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.
Fou el pare d’Abelard Tona i Nadalmai.
(Valls, Alt Camp, 1839 – Madrid, 7 desembre 1905)
Polític republicà federal. Germà de Joan.
Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869. Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873.
En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’E. Castelar i fou finalment elegit senador per Tarragona (1893-98).
(Figueres, Alt Empordà, 12 novembre 1879 – Barcelona, 17 abril 1959)
Polític i advocat republicà. Redactor de “La Publicidad”, fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista (1909-11).
Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria.
Mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular.
Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (setembre-octubre 1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.
(Reus, Baix Camp, 1835 – 1896)
Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gener de 1869 ocupà l’alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any.
Després comandà la milicià ciutadana i per l’agost de 1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor.
(Barcelona, març 1820 – desembre 1820)
Societat. Les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G. Oronoz. Els seus membres s’oferiren per a formar el primer batalló de milícies nacionals.
La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica, de la qual s’encarregà Joan B. Grassot. Pel novembre de 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural.
No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de G. Bessières.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Polític republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s’afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón.
El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme.
Formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril de 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament. Fou també tinent d’alcalde.
Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l’absolució de Ramon Sempau).
Dades dels Països Catalans 