Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Sant Redemptor, orde del

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1188 – 1196)

Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l’orde de Santa Maria de Montgaudi.

El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions.

El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius.

El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.

Sant Josep, filla de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – )

(o josefina)  Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.

Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades.

El 1878, quan el bisbe n’aprovà les constitucions (basades en les dels jesuïtes), tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona. En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí.

El 1900 obtingueren el decretum laudis, seguit de l’aprovació pontifícia (1902) i de l’aprovació definitiva (1935).

El 1925 foren enviades les primeres religioses a Amèrica, i el 1958 la congregació es dividí en quatre províncies: dues a Europa, una a l’Amèrica Central i l’Amèrica del Nord, i l’altra a l’Amèrica del Sud. La casa generalícia passà, després, de Girona a Madrid.

Sant Feliu, Ignasi de

Deixa un comentari

(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 – Barcelona, 1685)

Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l’any següent del de Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona.

Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la guerra dels Segadors.

En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661.

És autor d’una Introductio ad Summulas.

Salvador d’Horta

3 Respostes

(Santa Coloma de Farners, Selva, desembre 1520 – Càller, Itàlia, 18 març 1567)

(Salvador Pladevall i Bien)  Religiós franciscà i sant. De família molt humil, passà la seva infantesa a l’hospital de Santa Coloma de Farners i, posteriorment, es traslladà a Barcelona a fer de sabater.

Ingressà al convent franciscà de Santa Maria de Jesús. Professà a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i hi visqué humilment. Li fou atribuïda la facultat de guarir miraculosament els malalts.

El 1565 anà a Sardenya amb el provincial de l’illa, i hi morí dos anys després.

Sallarès i Salt, Francesc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juny 1838 – 8 febrer 1910)

Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell.

Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la Virgen de la Misericordia (1865), Discurso sobre Santa Cecilia y la Música Sacra (1897), Problemas de Alta Matemática a la revista “Cosmos”, etc.

Sacerdots Amics dels Joves

Deixa un comentari

(Catalunya, 1931 – 1934)

Grups de sacerdots. Sorgiren a totes les diòcesis del Principat, sota l’impuls d’Albert Bonet i Marrugat, per tal de promoure la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Des del 1934 tingueren un butlletí mensual anomenat “Guiatge”.

Hi hagué intents, no reeixits, de transplantar-los a Mallorca.

Rupert Maria de Manresa

1 Resposta

(Manresa, Bages, 1869 – Gènova, Itàlia, 1939)

(Ramon Badia i Mullet) Caputxí. Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó.

Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural.

Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques.

Ruet i Roset, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1826 – Madrid, 18 novembre 1878)

Pastor protestant. Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’ex-capellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa.

El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments.

Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia. Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel farmacèutic Climent Navàs.

El 1868, en proclamar-se la llibertat religiosa amb la Revolució de Setembre, passà a Madrid, on inaugurà una nova capella (1871) i hi féu centenars de conversions.

Rossinyol -escriptor, s. XVII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Escriptor religiós.

És autor de l’obra Veritats eternes declarades en diferents visos, ordenades principalment per los dies dels exercicis de Sant Ignasi de Loyola. L’obra fou editada a Girona, en traducció castellana, al segle següent.

Rodon i Asènsio, Enriqueta

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 febrer 1863 – Madrid, 28 desembre 1903)

Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.

Es dedicà a recollir noies petites desemparades i a la reforma de les menors recloses en les presons.