Arxiu d'etiquetes: puigs

Santueri, castell de

1 Resposta

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular.

La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa.

El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana.

La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats.

Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.

Santa Llúcia de Manacor

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca Llevant)

Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d’antic.

El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d’ermita de la Concepció).

Santa Anna dels Quatre Termes

1 Resposta

(Glorianes, Conflent)

Santuari, al límit amb els de Bula d’Amunt i de la Bastida (Rosselló) i prop del de Vallestàvia (Conflent), al cim del puig de Santa Anna (1.347 m alt), damunt el coll de Montportell.

Sant Salvador de Felanitx

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant.

Consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.

El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del segle XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral.

Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan segle XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601.

L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del segle XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).

Sant Salvador d’Artà

2 Respostes

(Artà, Mallorca Llevant)

(o de s’Almudaina d’Artà)  Santuari, dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al nord mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s’Almudaina d’Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà.

Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan segle XIV són les primeres notícies de l’església. Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial.

A partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832.

Sant Nofre -Mallorca-

Deixa un comentari

(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)

Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).

És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.

Sant Miquel de Montuïri

Deixa un comentari

(Montuïri, Mallorca Pla)

Eremitori (259 m alt), a l’est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).

Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX.

Sant Miquel de Llíria, monestir de

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

Monestir i santuari (269 m alt), bastit al cim del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel sud, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica (poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II el Just entorn del 1310. Les beates habitaven en petites cel·les individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies. El rei Martí I l’Humà el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates. Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits.

Els francesos (1811) i més tard el carlí Ramon Cabrera (1836) es refugiaren a Sant Miquel. El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX.

En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades; però, atès el seu caràcter de comunitat oberta i civil, els fou retornat el monestir el 1847. El 1895 s’hi instal·là l’actual comunitat de clausura, sota la regla de la Visitació.

El 1936 es perdé la imatge de sant Miquel, del segle XV, molt venerat a Llíria i a tota la comarca, que ha estat reconstruïda més tard; el convent també ha estat reformat modernament.

Sant Martí de la Cova

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antiga església, al sud de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son Sant Martí.

Malgrat que la tradició la fa d’origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV. L’església és esmentada ja el 1268.

Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).

Sant Cristau

2 Respostes

(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)

Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).

Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.

En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.