Arxiu d'etiquetes: publicistes

Roig i Torres, Rafael

2 Respostes

(Barcelona, 13 agosto 1855 – 1931)

Enginyer i publicista. S’especialitzà en enologia i viticultura.

Fou director de la “Revista d’Agricultura” (de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre), de la “Crónica Científica” (1878), i el 1894 de “La Viña Americana”. Era membre de diverses agrupacions científiques.

És autor de La riqueza de la agricultura, Aguas subterráneas (1881), Medios para combatir la peronospora de la vid (1886), Les malures de la vinya (1886), Procedimientos para aumentar la coloración de los vinos (1888) i Francisco Loscos, botánico aragonés (1889).

A principis del segle XX va construir a Santa Coloma de Gramanet una torre d’estil anglès, que actualment és municipal (Can Roig i Torres).

Roca i Cornet, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 6 febrer 1804 – 10 gener 1873)

Publicista catòlic. Format a la Universitat de Cervera provà de redreçar la neoescolàstica i, alhora, esdevingué una primera figura de l’Escola Apologètica Catalana.

Dirigí la revista “La Religión” i la “Biblioteca Religiosa d’Obres Morals i Ascètiques”.

Publicà diverses memòries sobre filosofia, literatura, política i dret, i també una vida de Jesús, Ensayo crítico de las lecturas de la época (1847), Las repúblicas antiguas y modernas (1870), etc.

Roca i Auguet, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1878 – Madrid, segle XX)

Publicista. Era advocat.

Col·laborà a “El Eco del Pueblo”, “El Gironès” i “El Autonomista”, de Girona, i “La Renaixença”, de Barcelona. Professà, a l’institut de Girona.

Després visqué a Madrid, on fou redactor de l'”Heraldo de Madrid”, secretari del polític Canalejas i redactor del diari de sessions del congrés.

Traduí al castellà La mare eterna, d’Ignasi Iglésias.

Riu i Periquet, Emili

1 Resposta

(Sort, Pallars Sobirà, 25 febrer 1871 – Madrid, 10 maig 1928)

Empresari i publicista. Germà de Daniel.

Fou redactor en cap del “Diario Mercantil”, on s’especialitzà en qüestions financeres, econòmiques i aranzelàries. Fundà la “Revista de Economía y Hacienda”, on també col·laborà i fou director des del 1906 el seu germà Daniel, i la “Revista Nacional de Economía”.

Contribuí a la transformació industrial de Catalunya mitjançant estudis i projectes sobre aprofitaments hidràulics a la vall d’Aran i a tota la regió pirinenca; també són remarcables les empreses elèctriques que fundà.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts. Canalejas el nomenà secretari de Finances, càrrec que abandonà en no estar d’acord amb els plans econòmics del ministre. Estudià les relacions del Tresor amb la Banca i l’estat, i la circulació fiduciària.

Ribó i Palaudàries, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, segle XIX – Puerto Rico, EUA, gener 1885)

Publicista i escriptor.

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics “El Examen” (1868) i “El Siglo XX”. El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí “El Eco de la Patria”.

Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba.

Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social (Cartas a Emilio) (segona edició del 1865), Retrato histórico de Francisco II (1867), Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I (1871), la novel·la de costums A bordo del vapor Guipúzcoa (1872), Historia de los voluntarios cubanos (1876) i un estudi biogràfic, Víctor Balaguer (1876).

Ribas i Andreu, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1938 – )

Grafista. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis. S’establí pel seu comte el 1961, en unió de Pere Creus.

Ha destacat en treballs de caràcter publicitari. És autor de cartells notables, entre ells els anunciadors de les festes de la Mercè de Barcelona dels anys 1965 i 1966.

Riba i Lledó, Francesc

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1848 – Barcelona, 1904)

Jurista i publicista. Col·laborà a “La Renaixensa” i a “L’Art del Pagès”.

El 1882 féu de defensor dels industrials que havien estat embargats durant els conflictes tributaris d’aquell any.

Va escriure: El Tribunal de las Aguas de Valencia, Conflicto entre los tribunales de arbitraje y el Fisco i El bando arbitral en la Edad Media.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Raventós i Domènech, Jaume

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1868 – Barcelona, 1938)

Enginyer i publicista. Germà de Manuel.

El 1908 dirigí el laboratori químic de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fins al 1918, en què passà a dirigir els Serveis Tècnics de la Mancomunitat de Catalunya, però fou destituït per la dictadura l’any 1924. L’any 1930 fou reposat al seu càrrec.

Era cabaler de la família Raventós-Codorniu, i excel·lí en l’estudi de temes de vitivinicultura.

Publicà L’alimentació de l’home (1922), L’art de fer bon vi (1922) i Contra la llagosta (1924).

Raüll, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Polític i publicista.

Liberal, fou alcalde constitucional de Barcelona el 1820 i residí a l’estranger durant deu anys. Fou col·laborador d'”El Propagador de la Libertad”.

És autor d’una Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 a 26 de 1835, de la qual es feren dues edicions el mateix any.

Prat i Gaballí, Pere

(Pineda de Mar, Maresme, 11 gener 1885 – Barcelona, 6 desembre 1962)

Tècnic publicitari i escriptor. Fou el principal implantador de les modernes tècniques publicitàries a Catalunya i un dels fundadors de Publiclub.

Col·laborà a moltes revistes humorístiques i modernistes i publicà El temple obert (1908), Poemes de la terra i el mar (1912), Oracions fúnebres (vers 1915), a cavall del modernisme i del noucentisme, a part del “divertimento” d’avantguarda XHP (1931) i Moments (1962), classicitzant.

De la seva bibliografia de gran publicitari cal destacar La publicidad en nuestro tiempo (1916) i L’ensenyament comercial i la formació comercial de venedors hàbils (1918).