Arxiu d'etiquetes: publicistes

Puig i Valls, Rafael

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 maig 1845 – 11 gener 1920)

Publicista i enginyer forestal. Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona. Instituí l’anomenada Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs. Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Juntament amb Victorià Felip, projectà la línia fèrria Manresa-Cardona.

És autor de nombrosos obres de tema forestal, l’estudi La Phyllosera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona (1888) i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago (1892), on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina. També fou col·laborador de “La Vanguardia”.

Petit i Reig, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1934 – Säo Paulo, Brasil, 6 setembre 2013)

Publicista i pintor. Estudià a la Escola de Belles Arts. Treballà a l’Editorial Seix i Barral i més tard a l’empresa Climax. El 1952 es traslladà, amb la seva família, al Brasil i s’establí a São Paulo. En aquest país dirigí un departament de comerç, més tard treballà en importants empreses. S’inicià en treballar a l’empresa Publicane.

Fundà l’empresa METRO-3 i posteriorment passà a dirigir la coneguda agència de publicitat DPZ. Realitzà cartells que guanyaren concursos promoguts per importants empreses. Amb el temps esdevingué director d’altres agències de publicitat importants de l’Amèrica del Sud.

També s’ha destacat com a notable pintor dins un informalisme acolorit i geomètric. Féu diverses exposicions individuals i participà a les Biennals de São Paulo (1962 i 1964).

Tanmateix, abandonà el conreu de la pintura, que no tornà a practicar fins el 1979, després d’haver reprès el contacte amb Catalunya. Des d’aleshores el tema català ha estat sempre present a les seves obres, caracteritzades per la netedat de les formes i pels colors vius i alegres.

Participà activament en la promoció d’activitats catalanes i ha organitzat diverses exposicions sobre Catalunya, a través de les quals ha fet conèixer el país. Ha publicat la Guia Petit de Barcelona (1982).

Lluhí i Rissech, Joaquim

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva, 1866 – Castellterçol, Moianès, 1929)

Advocat, publicista i polític republicà. Estudià professorat mercantil i dret. Entrà al partit federal, dins el qual ocupà importants càrrecs, i fou col·laborador de Valentí Almirall. En formar-se la Lliga Regionalista de Catalunya, s’hi incorporà, encara que sempre mantingué el seu ideari republicà.

L’any 1904, arran de la tàcita declaració de monarquisme que representava l’acolliment fet per Cambó i la Lliga a Alfons XIII de Borbó, sortí del partit amb Jaume Carner i Ildefons Sunyol. Fundà el diari “El Poble Català” i el 1906 fou un dels creadors del Centre Nacionalista Republicà, del qual va ésser vice-president i president durant tres anys.

Participà en el moviment de Solidaritat Catalana, si bé va conservar una actitud combativa contra la Lliga, especialment a través de les campanyes des d'”El Poble Català” (1908-09). Fou regidor de l’ajuntament barceloní, dins el qual presidí la minoria nacionalista el 1910. Contribuí a liquidar la Solidaritat i a formar la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), gràcies a les seves relacions amb els federals.

Tot i que preconitzà l’aliança electoral amb els radicals de Lerroux, quan aquesta es va acomplir de forma total i incondicionada deixà el partit i la política activa. Durant la Dictadura de Primo de Rivera renovà la seva actuació al si del Col·legi d’Advocats de Barcelona i participà en la gestació del complot de Sánchez Guerra, acabdillant les forces nacionalistes esquerranes, en representació de les quals hauria estat nomenat ministre si el moviment hagués triomfat.

Fou pare de Joan Lluhí i Vallescà.

Aragay i Daví, Amadeu

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 desembre 1886 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 febrer 1966)

Publicista i polític. Afiliat inicialment al radicalisme, evolucionà posteriorment cap al catalanisme republicà.

Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i, com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat a les Corts Constituents el 1931. Secretari general de la Unió de Rabassaires, defensà la llei de Contractes de Conreu. El maig de 1936, acusat de corrupció, fou expulsat de la Unió de Rabassaires.

És autor d’El problema agrari català (1933), a més d’altres obres literàries: El ocaso de las almas, drama estrenat a Sabadell; l’opereta El pirata i l’inefable drama en tres actes Terra nostra (el rabassaire), estrenat a Sabadell (1925). També col·laborà a la premsa política i agrària (“La Humanitat”, “Terra lliure”).