Sigla de l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació (organisme, 1971- ).
IMIPAE *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: psicòlegs/gues
Arbonès i Subirats, Sebastià-Daniel *
Parapsicòleg i director de cinema català, més conegut per Sebastià D’Arbó (1947- ).
Societat Científica Catalana de Psicologia
(Catalunya, 1991 – )
Entitat acadèmica i professional. Sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia.
La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total. No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat (escassetat de recursos, manca de seu social, etc).
Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional.
Revista de Psicologia i Pedagogia
(Barcelona, febrer 1933 – agost 1937)
Revista trimestral que lligà per primera vegada les ciències de l’educació amb el món universitari.
Patrocinada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat i el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, començà a publicar-se sota la direcció d’Emili Mira i Joaquim Xirau.
Publicació eminentment teòrica, recollia, en general, les experiències dels organismes que li donaven suport.
Com tantes altres activitats culturals desaparegué amb l’inici de la guerra civil.
Pujasol, Esteve
(Fraga o Lleida, segle XVII – Catalunya ?, segle XVII)
Astrònom i psicòleg.
Autor d’un Discurso de los tres soles (1622), del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios (1637), que sembla que influïren en l’obra de J.K. Lavater (1755-78).
Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557.
Perelló i Gilberga, Jordi
(Barcelona, 5 maig 1918 – 1 novembre 1999)
Metge i psicòleg. Ha estat l’introductor de la foniatria a l’estat espanyol.
Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria (assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF).
És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en dos volums (1968-87), entre els quals un sobre el cant i la dicció (amb Montserrat Caballé i Enric Guitart) i un lèxic de comunicologia amb mots del francès, l’anglès, l’alemany i el català (1977).
Palmés i Vilella, Ferran Maria
(Lleida, 11 març 1879 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1963)
Jesuïta i psicòleg. Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S’ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912).
Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa.
El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica.
Expulsat de l’estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana.
Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosòfica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955).
Muñoz i Espinalt, Carles
(Montesquiu, Osona, 1920 – Barcelona, 2 març 1993)
Escriptor i psicòleg.
Creà una escola personal de psicologia i va intervenir en el debat sobre l’ètnia catalana: Del poble català (Buenos Aires, 1962), amb el pseudònim de P.O. Bauló.
Entre els seus títols, sovint molt funcionals, cal destacar Psicologia de la gent (1957), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Obres essencials (1968) i Tarannà Lerroux (1972).
Masferrer i Arquimbau, Francesc d’Assís
(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)
Filòsof psicologista. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.
Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.
Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).
Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació
(Barcelona, 1971 – )
(IMIPAE) Organisme. Creat per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, amb la funció primordial de participar activament en la renovació pedagògica, que s’integrà al municipi barceloní el 1977.
Els seus treballs de recerca han permès l’elaboració d’un mètode d’ensenyament, la “pedagogia operatòria”, basat en l’obra de Piaget però que té en compte les característiques de l’entorn dels nens catalans i les exigències dels programes escolars.
Montserrat Moreno i Genoveva Sastre han estat el motor d’aquest col·lectiu des de la seva fundació.
Dades dels Països Catalans 