Pseudònim del militar i polític català austriacista Francesc Macià i Ambert (1658-1713).
Arxiu d'etiquetes: pseudònims
Avi, l’ *
Nom popular amb que era conegut el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i Llussà (1859-1933).
Apa *
Pseudònim amb que signava les seves caricatures l’artista català Feliu Elias i Bracons (1878-1948).
Anton lo Blat
Pseudònim usat pel gramàtic Josep Pau Ballot i Torres durant la polèmica sobre ortografia catalana des del 31 d’octubre fins al 5 de novembre de 1796 al “Diario de Barcelona”.
Alí Bei *
Nom pel qual és conegut el viatger català Domènec Badia i Leblic (1766-1818).
Alba, Víctor *
Pseudònim de l’escriptor i polític català Pere Pagès i Elies (1916-2003).
Alady
(València, 6 octubre 1902 – Barcelona, 11 setembre 1968)
(Carles Saldaña i Beüt) Artista. Quan només tenia un any la seva família es traslladà a Barcelona. Va començar a actuar en cafès-concert, i a partir del 1932 es dedicà plenament a la revista, on obtingué grans èxits i esdevingué l’artista més popular del gènere, gràcies al seu caràcter afable i a la seva espontaneïtat.
Va publicar el llibre de memòries Rialles, llàgrimes i “vedettes” (1962).
Bellmunt, Domènec de
(Bellmunt d’Urgell, Noguera, 28 gener 1903 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 maig 1993)
(Domènec Pallerola i Munné) Assagista i narrador. Estudià dret i s’exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat “El Fuet”. Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a “La Publicitat”, “L’Opinió” i “La Nau”. Fou secretari de Lluís Nicolau i d’Olwer.
Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L’organització internacional del treball (1930), Causes de l’anticlaricalisme espanyol (1967).
Exiliat el 1939, s’establí a Tolosa i dirigí la publicació “Foc Nou”. Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari “Avui”. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
