(Illes Balears, segle XVII)
Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre.
És autor d’un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.
(Vall d’Albaida, vers 1515 – València, 1596)
Religiós dominicà i predicador. Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó. Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran. Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Joan de Ribera.
Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra. Féu construir la façana de l’oratori o cel·la de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cel·la Santa.
Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’enterraren a la tomba dels religiosos il·lustres. Venerat un quant temps com a beat, cessà el culte que se li donava a causa del decret d’Urbà VIII sobre el culte dels sants.
(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)
Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.
De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).
Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.
Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.
(Sant Hipòlit de la Salanca, Rosselló, 1586 – Perpinyà, 24 setembre 1644)
Predicador i escriptor. Hereu d’un burgès honrat de Perpinyà, el 1599 fou ennoblit a les corts de Barcelona amb motiu del procés per l’assassinat del seu oncle Marc Antoni Forner, defensor de Salses.
Entrà a la companyia de Jesús (1605) i predicà per tot el Rosselló (1638-43) amb una clara intenció castellanitzadora. Inquisidor del Sant Ofici per a la província del Rosselló.
És autor de diverses obres ascètiques i manuals de pietat, com Epítome utilíssimo de la contricción, su declaración, motivos y medios para alcanzarla (1636).
(es Migjorn Gran, Menorca, 12 desembre 1768 – Maó, Menorca, 9 juliol 1855)
Religiós franciscà observant. Fou predicador general i definidor del seu orde.
Escriví, entre altres obres, Nuevo método para aprender… la lengua latina (1812-14), Compendio de las escelencias del puerto de Mahón en versos latinos… (1819) i un Resumen de los empleos y ejercicios literarios del infatigable maonés el Dr. D. Juan Ramis i Ramis (1919).
(Inca, Mallorca, vers 1564 – Valldemossa, Mallorca, 1635)
Predicador. Vestí a València l’hàbit observant; fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde (1622) a la monarquia hispànica. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa.
Els seus sermons sobre Ramon Llull, Caterina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624.
(Moixent, Costera, 1520 – València, 1603)
Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l’orde.
Fou confessor de l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador.
Escriví, entre d’altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita.
(Palma de Mallorca, 1761 – 1793)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador.
Deixà escrits sermons i poesies.
(Alacant, segle XVII – València, 1659)
Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.
(València, 1767 – després 1829)
Religiós agustí. Destacà en la predicació.
Fou cronista de la ciutat de València.
Dades dels Països Catalans 